Sortint del refugi de l'estant Llong, última etapa

9 d'agost del 2003

De tots els refugis on vam estar, el de l'Estany Llong, sense dubte va ser el pitjor. Només arribar una pudor que era massa. A dins, la veritat que no tanta, però l'actitut del guarda no ens va agradar gaire: que si havíem de deixar les botes fora, que si els pals de caminar també, que si les motxilles en un espai molt reduït, que si no es podia pujar a l'habitació, ... De fet, fins després de sopar no ho vam poder fer. I després, a dalt. Les dues grans habitacions no tenen ventilació i per pujar a les lliteres de dalt hi ha unes cordes, ni tant sols escaletes.

  Segell del refugi de l'estany Llong
   

Pel que fa al menjar, també va ser el més justet, no estava dolent, però...

La veritat és que la Berta no es recordava gaire però en aquest refugi havia d'haver passat la nit quan, l'any 1983 es va caure al Subenuix. La memòria falla.

 

 

Tornar a Carros de Foc

Al refugi d'Amtges