Feia temps que volíem anar a escalar i vam trobar l'oportunitat aquest dissabte del més de juliol. Érem la família Gabarró-Solanas i la Moya-González i volíem fer la Germana Petita.

Feia calor, molta calor, però després de l'escalada volíem anar a la platja i això ens compensava. Quedem a les 8 del matí a l'estació de Sant Andreu Arenal. El trajecte Barcelona - Figaró el fem en cotxe, no en tren. És fàcil i arribem sense problemes. Una mica més ens costa trobar el camí que passa les vies del tren i que ens portarà a la zona coneguda com a Sot del Bac per fer la Germana Petita. Aconseguit, deixem els cotxes una mica abans del pas a nivell sense barreres. Carreguem les motxilles i cap endavant.

El primer tros de pista tampoc té problemes, però fa tants anys que no hem vingut que no ens enrecordem com s'hi arriba. No és ni pel primer, ni pel segon camí que ens fiquem, i hem de preguntar a un muntanyenc que passa per la pista. Molt amablement ens convida a seguir-lo i anem comentant amb ell les sortides que fem i les que tenim previstes.

A la paret de la Bauma ens acomiadem de l'home i parem a esmorzar. El Juanjo i l'Adela han portat begudes en una nevereta portàtil. Nosaltres aigua gelada. Ara ens queda només travessar el riu i arribar fins a les dues Germanes, la Gran i la Petita. Passem abans per la Diagonal i el Sostre. I recordem que el Lluís i la Berta ja havíem pujat per aquestes vies i que tenim fotos.

Ja hi som. Ens instal.lem i comencem a treure material. Primer puja el Lluís i instal.la la reunió perquè els altres puguem pujar assegurats. I ho fem per aquest ordre: Juanjo, Rut, Gemma, Adela, Berta i Marta. No és que la Sandra no hagi pujat, és que està de campaments i no ha vingut. S'ho està passant molt bé amb els seus companys del CAU, pujant al Puigmal i al Puigsacalm. Malgrat això, no hi ha arnesos per a tots i ens els hem de passar uns als altres. Sort que teníem el nou de la Sandra que se'l va comparar per anar a l'Aneto i no el va fer servir pal pas de Mahoma, què valenta... Tots pugem bastant bé fins i tot els que, com l'Adela, diuen per endavant, que li fa por el rappel.

La Berta i la Marta pugen juntes amb una corda cadascuna. Però el cert és que a la Marta no li feia falta ningú. Va ser l'única que va trobar, tota sola, la bústia que hi ha a dalt de tot per posar la ma.

Dinem. Només hem fet la Germana Petita, un tercer, però portem quatre hores a la roca. I el Lluís se l'ha passat totes quatre a dalt assegurant a la resta. El Juanjo també assegurava des de baix.

Després de l'àpat, caminito. Una horeta de camí i ja som al Figaró de nou. La cervesa no ens la treu ningú i ens sap a glòria en un bar on les goteres eren les protagonistes del lavabo.

I després a la platja, a Caldetes. Problemes per trobar aparcament, però val la pena. L'aigua està calenta i la gent comença a marxar. I com que no en tenim prou de marxa ni d'estar junts, anem a sopar al restaurant xino del carrer Mallorca. Un dia rodó.

Berta Solanas