Era la primera sortida que unes amigues de la Marta i la Rut, la Irene i la Cèlia, feien amb nosaltres. I penso que s'ho van passar bastant bé, malgrat el final accidentat que va tenir la sortida. Dos dies d'esquí fantàstics. El primer, dissabte. Els Moya-Gonzàlez i els Gabarró-Solanas van sortir molt d'hora de la casa de colònies Aina a Canillo per anar a Soldeu-El Tarter. Mentre fèiem cua per agafar els forfaits ja ens van trucar el Miquel, la Pilar, la Irene i la Cèlia que estaven a la casa de colònies Aina, i que pujarien també cap a dalt, després de practicar una mica.

La xuleria ens acompanya, només falta la Sandra

Escalfament, pujades i baixades. Semblava que havíem aprés. La Rut i la Berta estrenaven esquís i anaven de maravella. A l'hora de dinar ens vam trobar i després la Irene i la Cèlia es van posar els esquís de la Gemma i la Marta respectivament i van fer també els seus pinitos amb l'ajuda de la cinta. Mentrestant l'Adela, el Juanjo i el Lluís es van anar a fer una esquiada més llarga i més forta. La Sandra (ja la trobeu a faltar) estava amb l'equip de competició del CEC que aquest cap de setmana feia jornada de portes obertes.

	Jugant sempre que poden

A la casa de colònies ja havíem estat, feia exactament un any. Però aquest cop ens va tocar una de les bordes que hi ha separades de la casa. La primera impressió va ser horrenda, de cau, i sense dutxes, només amb lavabo. Per dutxar-se s'havia d'anar a la casa gran, i estava tot nevat i gelat. Els llits estaven aixecats, molt aixecats, només 4 places eran a ran de terra. Com a cosa bona, tenia una mena de "saleta", amb una gran taula i bancs que ens va anar molt bé.

Al final, realment vam estar a gust. Vam organtizar els esspais i els bultos de manera molt ordenada i tots li vam agafar gustet a això de pujar a les alçades per dormir. I anar a dutxar-se era com una altra aventura.

La Rut, la Gemma i la Irene fent confidències

El segon dia, el diumenge, la família Anton- va decidir anar a la Rabassa a fer esquí de fons o raquetes o baixar pels tobogans. I ens vam trobar ja cap al tard a Aina. I van tenir una desagradable sorpresa. La Berta tornava amb la pota amb una gran bena compresiva, s'havia caigut a l'alçada del "poste 9" de la pista "El Llop", de Soldeu-El Tarter quan feien l'última baixada del dia i del pont. Mala sort. Era una vermella massa difícil per ella encara que tingués esquís nous. La Gemma i la Rut la van baixar sense problemes. La Marta es va quedar amb l'Adela.

Per a la resta el dia va estar molt bé. Amunt i avall, amunt i avall, tot el dia sense parar però anant bastant segurs. El Juanjo i el Lluís havíen agafat forfait de Gran Valira i estaven realment cansats.

	Coll de Nargó. La foto de grup, imprescindible

A la tornada, aturadeta a Organyà per comprar i a la Fonda del Llac de Coll de Nargó per dinar. Un clàssic que està molt bé. I compren els embotits al mateix lloc d'Organyà que ens va aconsellar la Pilar.

Berta Solanas

Nota: no hi ha fotos de la Berta tirada a la pista ni de quan la baixaven el llitera, però podeu resoldre un senzill joc o uns mots encreuats.