Aneto
Juliol 2003: I sense equivocar-nos de camí
Anar a la revetlla de Sant Pau
Anar a la següent excursió: Puigsacalm

Hem sortit a les sis del matí de casa, anem sense la Gemma perquè està de colònies. El Juanjo, l'Adela i jo, la Sandra, hem dinat a “Llanos del Hospital” i hem agafat l'autobús que ens porta fins al Pla de la Basurta,  al pàrquing on, normalment, aparquem el cotxe quan no és estiu. En aquesta època està tancat perquè els turistes no facin malbé la muntanya. Queia pedra amb moltíssima força. Tothom s'havia refugiat al porxat d'un petit bar tancat i nosaltres no hi cabíem. Així que vam decidir que ja que duiem capelines i botes impermeables, començar a pujar. Vam trigar un quart d'hora?? en pujar al refugi de la Renclusa, encara que un noi de Mallorca ens ha avançat, ha deixat la motxilla al refugi i ha baixat al camí per ajudar els seus companys a portar la motxilla.

Hem sopat i hem estat parlant amb el pare d'una nena (la nena no deia res). Em recordava a mi, ella tampoc havia arribat a l'Aneto, però feia pitjor cara i estava més cansada que jo aquell l'any (el 2001), i això que jo havia fet el doble de camí. Els mallorquins, molt simpàtics, sopaven al costat nostre i parlaven un mallorquí molt estrany de manera que la mama, l'Adela, es pensava que eren portuguesos.

Al refugi estava l'Antonio i el monitor d'esquí (els dos guardes), els mallorquins, un de Tenerife (molt guapo, però massa gran per a mi) que és escriptor (el seu llibre es diu Besa o mata, confesiones de un escalador en serie, un pare i un fill de la meva edat bascos, un holandès de nom Aita, un noi del Club Alpí de Ripoll (també molt guapo, a més deu tenir uns setxe anys, l'edat ideal) amb el seu pare, el Jordi (un dels capos del CEC) i dos amics seus. Ens hem anat a dormir a les 8 del vespre.

DIA 2

El de Tenerife ja havia sortit quan nosaltres, el Juanjo i la Sandra,  ens hem llevat; eren les 4 de la matinada. A quarts de cinc sortíem del refugi. Amb els frontals hem anat buscant el camí per tot un munt de pedra. Ens hem trobat amb l'holandès, ell també és la segona vegada que ho intenta. Nosaltres portàvem uns frontals normals, però el de Tenerife duia un d'halògen que il.luminava fins a 1 quilòmetre amb la seva llum blava. L'Aita és la cinquena vegada que puja. Quan s'ha fet de dia hem arribat al Portillón Superior i hem esmorzat amb els del CEC, el noi guapo (quin fallo, no sé el nom) i el seu pare.

Ens hem posat crema, les ulleres de sol i hem començar a baixar del Portillón cap a la glacera. Primer jo i l'Aita, després el guapo i el seu pare, i al final, els del CEC. El Jordi celebrava els cinquanta anys del seu primer Aneto. El va fer quan tenia vint, per tant, ara en té 70 anys.

Hi havia molta menys neu a la glacera que l'altra vegada. L'Aita deia que mai havia vist les pedres del glaciar. Avui hi havia 7 quilòmetres, no s'acabava mai. Al collado de Corones, on l'helicòpter va deixar a Jordi Pujol, ens hem posat els crampons i hem començar a pujar, des del lloc on ens vam quedar fa dos anys, cap amunt. A la pujada hem vist que per la gelera veien dos grups nombrosos de persones i hem suposat que eren esplais. Arribats al primer cim, hem deixat les motxilles i hem començar a passar el pas de Mahoma, l'únic tros xulo del camí. El millor pas, la pedra per la qual s'ha de passar estirar. Al cim hem fet fotos. Hem conegut al Josep, un noi de Girona al qual havíem fet una foto i, al cap d'uns cinc minuts ha arribat un dels esplais. Ha resultat ser un grup de Casp, dels Jesuites, igual que el cole on vaig. El cap del grup coneix, i és amic, del meu profe de religió. Ens fem fotos per intercanviar-les i ens acomiadem.

En sis hores i mitja ens hem plantat al cim. De pujada per la glacera hem trobat, baixant, al de Tenerife, quina màquina. El Jordi, del CEC, tirava més que el seu company. Hi ha hagut un moment en què m'he girat i he vist que el seu company l'havia de tirar de la motxilla afluixés la marxa. 70 anys, tant de bo ho faci jo això amb la seva edat.

La mare, l'Adela ens esperava al refugi. Quan hem arribat hem parlat també amb el de Tenerife i el de Mallorca, ens hem pres una coca-cola i cap a la Basurta amb el grup d'en Jordi. De nou a Llanos del Hospital hem demanat una habitació, dutxa i sopar. Hem trobat al Josep, i cap a dormir

DIA 3

Avui baixem a Barcelona. A l'hivern vindrem a fer esquí fora pistes amb l'Antonio, el guarda de la Renclusa.

Sandra Moya

Tornar a dalt

Anar a l'inici