Divendres 25: Pic de la Dona, Setcases i Espinavell

Sembla molt el que vam fer, però va ser bastant suau. Esmorçar a les 8 i sortir a les nou. Sols al refugi, tot per a nosaltres. El pic de la Dona és un cim molt assequible que mai no havíem fet. El cotxe el deixem a l'últim aparcament de les pistes d'esquí de Valter 2000. Hi ha tres o quatre cotxes més. Crema, botes, bastons i cap amunt. Hem de resseguir el torrent que baixa del coll de la Portella de Mantet. Tot és verd, molt verd i hi ha multitut de flors que intentem reconèixer (per un poster que hi ha al Pastuira), peró ara ja no ens enrecordem. Primer ens vetllen els Gra de Fajol, al coll veurem el Mantet i a dalt, 2.784, ens vigilen, el Bastiments de prop i el Canigó de lluny. Això si, quan ens deixa la boira. El temps semblava insegur i decidim baixar pel mateix camí, per si de cas. A les 2 érem al bar de l'estació fent un cafè calent.

La vessant sud és verda i plena de flors	Hem arribat i hi ha gana.	Queden algunes congestes al nord

Tenim tota la tarda per endevant i ens decidirm per fer turisme. La primera parada és Setcases. Trobem el poble molt canviat, molt arreglat, moltes cases noves, una variant i molta pasta ficada. Després enfilem cap a Molló i Espinavell. El primer el passem de llarg, no ens agrada des de fora, però passejem per Espinavell. Allà mana la tranquilitat, i als camps la ginesta.

	Els últims rajos de sol a Espinavell	; Mosaic de benvinguda, i fotògrafa.
Les cuidades mil cases de Setcases