Roncesvalles-Lorca, del 5 al 10 de desembre del 2006 |
PAULA |
|
ALEX |
| |
ALÍCIA |
|
| Tens una idea i es tracta de fer-la. Amb aquests ànims i el camí i els serveis ben estudiats, l'Alícia, l'Àlex i la Paula es vam disposar a fer un tram de Camí de Santiago. Vam intentar que alguna família més s'apuntés a la idea però no va ser possible. |
| Montornès del Vallès- Roncesvalles |
El dia 5 de desembre sortim de casa direcció Roncesvalles, al pirineu de Navarra.
A mitja tarda ja som allà i ens instalem al Refugi de Peregrins. Som els primers d'arribar, però durant la tarda van arribant més peregrins, i arribem a ser uns 15 o 20. Fa molt bon temps, i tenim temps de fer unes quantes fotos i comprar la típica conxa dels peregrins per la Paula. Sopem a l'hostal, amb d'altres peregrins, i les converses amb la gent que coneixem comencen ja a ser entranyables. Això que encara no hem començat! |
| Etapa 1 - Roncesvalles-Zubiri (21,5 km) |
|
El dia 6 comencem la 1a etapa prevista, de 21,5 km, entre Roncesvalles i Zubiri. Només llevar-nos, ja plou, i així segueix durant tot el dia. Les capelines són senzilles i no aguanten gaires hores... Quan arribem a Zubiri (15) ja estan destroçades i les hem d'agafar amb pinses de la roba. Caminar tot el dia amb fang, per la muntanya, és molt pesat, i arribem molt cansats. Al refugi no hi ha calefacció i està molt brut i deixat, així que, com a cosa extraordinària, dormim en una pensió, i ens podem banyar en una banyera!! |
| Etapa 2 – Zubiri-Trinidad de Arre (18 km) |
|
No ha parat de ploure en tota la nit, i continua plovent pel matí. Els rius baixen plens i és impresionant veure'ls. Amb tanta pluja, hi ha poques oportunitats de parar i treure la càmera de fotos, així que a mig dia ja som a Trinidad de Arre, al refugi dels Germans Maristes. Anem a comprar menjar al poble, i ens fem el sopar a la cuina de l'alberg, amb l'Ascensió (una noia de Barcelona que hem conegut) i una francesa que està fent el camí amb el seu burru Baltasar. Uns bons massatges als peus, que estan aguantant la mar de bé, i a dormir! |
| Etapa 3 – Trinidad de Arre-Uterga (20,4 km) (amb extensió a Puente La Reina) |
| |
 |
En principi promet ser l'etapa més dura, doncs és llarga (per nosaltres) i té un alt de 734 m. (Alto de la Pena) que ens han dit que casca força la gent. Només sortir travessem Pamplona, amb pluja, com sempre. Quan deixem la ciutat i comencem a caminar entre camps ens sorprèn un fantàstic Arc de Sant Martí que ens obliga a aturar-nos i treure la camera. A partir d'aquí comencem l'ascensió. No hagués estat especialment dura, però tot el camí és ple de fang, i s'enganxa a les botes, que ens pesen molt més del que és habitual. Per no parlar del perill de relliscades... però ens en sortim força bé i arribem a dalt, ons ens espera el fantàstic MONUMENT ALS PEREGRINS. Tota la carena és plena de molins eòlics, i els nens no poden evitar anar a intentar tocar-los però el soroll que fan els acaba espantant. La baixada de l'Alto de la Pena és pitjor que la pujada, perquè són 2 km. de desnivell en picat d'una tartera que ens destrossa cames i genolls. I Uterga no arriba mai, el camí és fa interminable. La Paula comença a anar coixa i a plorar. L'hem d'ajudar a caminar. A mi i a l'Àlex ens fan mal els peus i els genolls.. El desànim ens inunda i pensem què coi fem allà... Però finalment arriba el poble. Però... el refugi previst està tancat. Això ens destrossa psicològicament. És impossible de caminar més aquell dia. Estem física i moralment destrossats. No queda altre remei que avisar un taxi que ens porti fins a un altre lloc. Els propers pobles, Muruzábal i Óbanos, també tenen els refugis tancats, així que no ens queda altra remei que anar fins a Puente La Reina (a 6 km. d'Uterga). Demà no caminarem enrera, així que potser algun dia tornarem a fer aquest tros...
 |
|
Quan arribem ja és fosca nit. Però l'Albergue de Peregrinos de los Padres Reparadores és genial, i a més, tothom està allà. Tots els peregrins que varen sortir tres dies abans de Roncesvalles són allà (una casualitat?), a més d'altres que han vingut també fent l'altra camí des de Jaca. (A Puente de la Reina s'ajunten els dos). Tothom està content de veuren's, però, sobretot, feliciten als nens, que estan aguantant d'allò més bé. Ningú s'esperava veure'ls allà; hi ha adults que no han aguantat ni aquestes tres etapes i ja han abandonat! La retrobada de tots és fantàstica. Alguns sopen al refugi, però nosaltres anem a sopar fora, amb l'Ascensió, i després d'unes copes de Pacharan... dormim d'alló més bé. |
| Etapa 4a – Puente La Reina – Lorca (13 km.) |
A causa dels 6 km que vàrem fer ahir amb taxi, avui s'ha convertit en l'etapa més curta per nosaltres, només 13 km, i quasi bé ens sembla un passeig. Així que ens ho agafem amb calma i ens fem unes quantes fotos al famós pont de Puente la Reina i finalment ens despedim de l'Ascen, que se'n torna des d'allà cap a Barcelona. És el primer dia que no plou i per primera vegada podem caminar sense les capelines, la qual cosa es converteix en tot un luxe! Travessem diversos pobles molt bonics, com ara Cirauqui. L'únic inconvenient és que no hi ha res obert, ni bars ni botigues... són pobles molt petits, així que hem de picotejar 4 barretes energétiques i 4 madelenes que guardàvem per una urgència. És el quart dia que passem caminant, i els nens comencen a notar-ho... , però per sort, aviat es refan i continuem caminant. Cap a les 3 de la tarda ja arribem a Lorca, on tenim previst fer nit, al refugi de la Bodega del Camino. Dinem allà com tres reis, gaudint del final del nostre Camí, i ben dinat pensem que podríem aprofitar la tarda per tornar fins a Pamplona, o fins i tot a Roncesavalles. Així, demà al matí podrem sortir ben aviat cap a casa.
El retorn es converteix en tota una aventura que passa per “fer dit” fins a Pamplona, i buscar un taxi que ens porti fins a Roncesvalles, ja de nit, i amb pluja. Ningú ens vol portar cap allà a aquestes hores, però finalment trobem una ànima caritativa. Quan arribem a Roncesvalles està nevant i comença a estar tot blanc. El taxista fuig corrents perquè no sap si podrà tornar a Pamplona. Nosaltres recuperem el cotxe i ens instalem a l'Hostal, preparats per tornar el dia següent cap a casa. Els nens ja volen tornar a fer més Camí per Nadal (sembla que els hi ha agradat...) però millor que esperem a Setmana Santa... que no farà tan de fred. |
 |
|
Camí de Santiago: de Roncesvalles a Lorca, 4 etapes |
|
|
