Aquesta sortida l'havia proposat l'Edu Rigola feia bastants mesos. Finalment la vam poder fer i amb una gran assistència. Érem en total 24 persones entre grans i petits, dels 2 als 72 anys. La ruta inicial ens va semblar massa llarga pels que érem i com que la zona més entretinguda, el camí equipat, era al final, vam decidir tallar pel dret i fer una variant a la nostra mida. No sempre vam tenir la sensació d'estar en el bon camí però al final la volteta va sortir molt bé.

Del poble a l'església i al castell, el desnivell més gran del dia.

Havíem quedat a l'àrea del Llobregat a les 9 i s'hi havien apuntat dues famílies noves, una de Barcelona amb dues nenes i l'altra de Lliçà d'Amunt amb una nena. Per tots és una experiència nova però sobre tot pels nens, tant pels que vénen per primera vegada com pels que ja es coneixen molt i fan força pinya. I aquest dia, la veritat, va costar una mica. Espero que la sortida hagi agradat i que tots ells (en Ricard, la Montse i la Núria i en Miquel, la Núria, l'Aina i la Jana ) i que s'animin a tornar amb nosaltres.

L'esmorzar va ser a la plaça del castell de Sant Martí Sarroca, la pujada des del poble ens havia obert la gana. I caminito. Primer per carretera, després entremig de les cases per un camí equivocat. Fem marxa enrera i baixem per un camí estret seguint les indicacions de camí equipat. Ja a la riera de Pontons cap a la dreta fins passar el riu i seguir per una pista. En Miquel troba fins a 3 orquídees i ens fa una petita explicació del que són i com es reprodueixen. De nou un indicador del camí equipa ens porta per un corriol estret i pendent. En vàries ocasions ens hem d'ajudar de les cordes instal.lades enmig dels arbres, sobre tot pels més petits i dels avis. A la Meritxell la porten al cap i una estona a la motxilleta de la Jana que és una mica més gran i que gairebé va fer tota la ruta caminant.

		Era un camí equipat amb cordes. Tots hi vam passar sense problemes
L'avi Domingo entre el pal i la corda				La Meritxell també baixa per la corda

	Pas de la Pastera vist des de dalt

Primer trobem l'Avenc del Pi Alt, dues coves i després arribem al pas de la Pastera. És un estret i curt congost entre grans roques on fan falta mans i peus per superar el desnivell final.

La Maria, la primera en baixar pels ferros

És un pas gens difícil però s'ha d'anar amb cura, com el camí que segueix fins arribar a una gran bauma, és molt estret i no s'hi pot badar. Per baixar de la bauma hi ha un caminet amb corda però també uns ferros per baixar. La majoria escollim la segona opció i per als nens és més entretingut.

En una de les cavitats de la bauma hi ha un forat, només els més petits hi poden passar. Ja no veureu.

El ball de l'Edu amb la mirada d'en Ricard i la Montse i el riure del Juanjo		Baixa la Gemma i la Berta i la Cèlia ho comenten		La Jana va ser la més petita baixant pels ferros, això si, molt vigilada

I ja comencem a tenir gana. Cal buscar un lloc ample i sense perill. I no el trobem fins ser de nou a la riera de Pontons. Primer dinar, però de seguida les nenes (només hi havia un nen, en Pau, de 5 anys) demanen permís per mullar-se els peus. L'aigua no mata de neta però tenen el permís. Segur que no sempre baixa aigua per aquesta riera. I riuen de valent mullant-se una mica més del que tocava.

		Raconet de bany, però només els peus eh...
Dues del Barça, la Cèlia i la Marta				Maria, Núria, Irene, Pau, Marta i Cèlia

Acabem de desfer la pista i arribem al poble. Busquem un bar, el casino. Cerveseta, cafè, taronjades i cap a casa.
I en aquesta petita ressenya no pot faltar un resum, la foto de grup (amb el grup col.locant-se) i la de Jana a la cova, aquesta, si, molt ben posada i els símbols de Sant Martí Sarroca amb Montserrat al fons.

La Jana emergeix de dins de les roques		Ens preparem per a la foto de grup		La càmara d'en Miquel va fer la foto bona

Berta Solanas