Diversos moment de la pujada al Puigllançada

Era aquesta la primera sortida de preparació de l'Aneto 2007. Direu, i al Pugllançada per entrenar-se?. Realment no era el millor lloc, però tot té una explicació. L'excursió era al Comabona, més alt i amb un recorregut de bastant més desnivell a la serra del Cadí, davant el Pedraforca. Quan vam arribar al final de la pista (des de Gisclareny) plovia deseperadament. Li vam donar al temps uns 20' per si es volia portar bé amb nosaltres i deixar d'enviar-nos aigua. Però no va voler i vam haver de desfer el camí. Durant tot el dia els núvols no es vam moure ni del Cadí ni del Pedraforca.

A Bagà, ja feia sol i un cafè ens va treure el fred del cos. Una estona que vam aprofitar per conéixer la Maribel, el .... i el seu fill, en Dani. Una família d'Ullastrell que era la primera vegada que compartia excursió amb els Nohihaquienspari.

I ara què. Teníem poques possibilitats. No plovia però els nuvolots negres cap a l'est amenaçaven. Proposta, el Puigllançada. Acceptada. Per l'hora que era i els ànims de les nenes (Cèlia, Marta, Rut i Irene), factible. L'únic que estava content era el Dani, 6 anys. Al coll de Pal, posada de pantalons de muntanya i pareneus. Comencem a caminar. Per un moment sembla que la Maribel i la seva família es queden, però és un miratge. Tots cap a munt, la Pilar obre camí. La boira i els núvols ens acompanyen. Abans d'una hora tots sóm a dalt. Fa molt de fred. El vent es reforça i no podem parar ni per fer la foto de grup. Amb parcials serà suficient.

Marta pujant i Berta un cop acabada l'excursió.

A les protestones la baixada els va agradar molt més. Es van convertir en croquetas i saltimbanquis, sort de la roba i les sabates de recanvi. Vam dinar al voltant del refugi del coll de Pal (un clàssic) fins que es va posar a ploure de nou.

Berta Solanas