El del 17 i 18 de novembre va ser el cap de setmana més fred de la tardor. Dissabte, escalant al Santuari de Queralt ens vam salvar per què la paret estava encarada al sud i ens donava el sol. I diumenge també vam tenir sort. Haver decidit fer la pujada al Comabona pel sud era un punt. A més el sol també va ser protagonista i només a dalt de tot bufava el vent.

El Pedraforca ens guardava. Tot el camí a l'esquena

El grup que dissabte havíem escalat s'havia repartir. Havíem considerat que el desnivell que s'havia de fer per pujar el Comabona potser era massa per a la Jana (4 anys) i ella i la resta de la seva família (els Andrés-Puntero) van anar fins a la Tossa d'Alp. Els altres, a les 8 ja érem al menjador de l'hotel de Bagà on vam passar la nit disposats a preparar el cos per a la pujada. Cal Batista és un lloc totalment recomanable si aneu per l'Alt Berguedà.

A Bagà feia 7 graus sota zero. Mirat fredament no donaven ganes de sortir de llit però era el tercer intent al Comabona dels Nohihaquienspari (el segon del 2007) i no ens podiem tirar enrera. Ara, per les nenes, no haguéssim anat. No cal dir res més. Ja li vam dir al Roure que no tingués en compte aquest mal exemple.

Massa de gel o massa gel

La pujada la vam començar al coll de de la Jaça just al nord del Pedraforca. A aquest punt només es pot arribar (tant des de Gisclareny com des de Saldes) si les cadenes de la pista que comunica els dos pobles no estan tancades. A l'hivern, normalment el camí (nord) està gelat o amb neu.

	Què millor joc que trencar el gel

El Comabona no es veia però el teníem a poca distància, això si, el pendent era fort. El primer que vam trobar va ser una font per al bestiar totalment gelada. A la tornada encara hi havia força gel i va servir per jugar una estona.

	A punt d'arribar a l'Embut del Comabona
	El Roure, el Jordi i la Rut van preferir les roques a la tartera

	El Roure puja sense presa, però sense aturar-se
	La Pilar, la Irene i la Cèlia esperen la resta del grup

A dalt de tot no es podia dinar, així que ho vam fer just sota el cim. La baixada va ser relativament ràpida. Ens vam desviar una mica per veure la Cerdanya i la poca neu que hi havia al Pirineu. Feia 4 anys que havíem estar per l'1 de novembre al refugi de Prat d'Aguiló i a partir de 2.000 metres tot estava completament nevat i glaçat.

Hem fet el cim. Hem fet el Comabona		Ni gota de neu a mitjans de novembre

El grup inicia la baixada cap al Collet del Comabona
		Cèlia i Marta, tota la baixada de xàxara.

I per acabar el dia vam fer tota la pista fins al mirador del Pedraforca ja que encara estava oberta. Oberta però amb algunes curves obagues glaçades (eren les 5 de la tarde i no havia donar el sol en tot el dia). Les cascades que queien fins a la pista també estaven glaçades.

No esperàvem trobar-les