El dia tornava a ser espectacular. I un cop decidit que no pujàvem al Cotiella -massa- vam deixar les nenes a l'apartament amb la dura feina d'anar a la piscina i nosaltres dos -Lluís i Berta- ens vam anar cap al refugi d'Armeña, una zona que no coneixiem. Aquest refugi és una de les vies des de les quals es pot fer el Cotiella. Està just en el circ que forma aquest massís, espectacular paret de roca. Tot molt sec.

Aquesta excursió és apta per a nens a partir de 5 anys, tot comptant fer una sortida de tot el dia. Només amb adults és una bona matinal amb una llarga aproximació en cotxe. I apunto dos atractius: un bany a l'Ibon d'Armeña, aigües fredes però molt netes i una zona de bany a la carretera que porta a Barbaruens, just quan la carretera que ve de Seira (HU-V-6411), més o menys al km 4, passa per sobre del riu a bastant alçada.

I un altre atractiu: els edelweis trobats al Collado del Ibon i també al camí de l'Ibón al refugi. I ara les fotos.

EN COTXE:
Per fer aquest itinerari heu d'arribar a Seira -Osca-, a la N-260 (Eix Pirinenc) a l'entrada del Congost de Ventamillo venint des del sud. A Seira passem a l'altra banda del riu Ésera i enfilem cap a Barbaruéns. És una carretera llarga, estreta i plena de curves. Just a l'entrada de Barbaruéns surt una pista a l'esquerra en un estat diguem-ne que regular -molta pedra suelta- La pista també es llarga i s'ha d'anar amb molta cura però es pot considerar apta per a tots els vehicles. Per aquesta mateixa pista -tot i agafant un trencall a la dreta- s'arribaria a Plan i la vall de Chistau. No s'ha d'agafar aquest trencall sinó tirar recte per la pista fins arribar a un aparcament no gaire senyalitzat. Si tenim un 4x4 podem continuar una estona més per la pista i guanyar uns 100 mts de desnivell, fins el final de la pista, a uns 1.569 mts.

A PEU:
Després de l'aparcament superior la pista es converteix en camí. No té pèrdua només l'hem de seguir. A la dreta tenim tota l'estona el barranc de Bilsé amb impressionants paredons. El camí travessa un bosquet i tres barranqueres. Fins aquí no es gaire dret. Gairebé tota la pujada la fa després, de cop, fins arribar al Collado del Ibón, un pla maquíssim ple de flors. Aquí ja veiem el llac, el refugi i l'impressionat massís de Cotiella. Baixem fins a l'Ibón i seguim fins al refugi. La tornada es fa pel mateix camí.