A la fitxa tècnica
Creu d'Oliana, distreta
9 de setembre de 2013: pujada curta però intensa
A la sortida anterior
A la sortida següent

Sortida quasi imprevista que fem el Lluís i jo, la Berta. Són menys de 200 metres de desnivell però molt, molt entretinguts i, sense que ningú es molesti, no aptes per a tothom. I no per la dificultat, sinó per les timbes que hi ha a banda i banda de la carena que s'ha de passar. Si tens vertígen, ho pots passar malament.
La Creu d'Oliana és un cim que molts haureu vist anant cap a la Seu d'Urgell des del sud. És una formació rocosa que s'alça just passat el poble d'Oliana i just abans de passar a l'altra banda de l'embassament d'Oliana. Feia temps que teníem curiositat per tota la zona de l'est de l'embassament i ens vam decidir a explorar-ho una mica.

Salvant les distàncies i les alçades, aquest cim ems va recordar al Triglav, l'última muntanya que hem pujat. El primer tram és pel bosc, dret, dret. Abans d'arribar a la carena, una gran placa de pedra inclinada et posa a prova. Segur que els eslovens haurien posat algun tipus d'ajuda i, sobretot, en el tram següent. Un cop a la carena i fins arribar a la base del triangle final de la Creu d'Oliana, hi ha pendent a banda i banda, amb una amplada d'aproximadament un metre i una mica més. Majoritàriament el camí segueix per dalt, i quan és massa arriscat, es desvia pel vessant nord. L'últim tram rodeja pel nord i acaba amb una pujada final molt dreta.

Creu d'Oliana des de l'aparcament
Punt de sortida amb la fita i l'arbret


Arribem a la placa inclinada de roca
Fita indicadora de l'inici del camí

Carena i Creu d'Oliana
Des de la carena cap a l'oest, es veu clarament el plegament


Lluís amb la paret sud de la Creu d'Oliana
Berta a la carena i les timbes

Vistes cap a l'est des del cim

Al cim amb la creu

Vistes des del cim cap a l'oest: embassament, Sant Honorat i serres properes


Inici de la baixada de la placa de roca
Final de la carena

Teníem gana i ens venia molt de gust una cervesseta però primer vam decidir anar al veure el castell i l'ermita. I ens vam quedar a dinar allà en unes taules de fusta que hi ha. També hi ha font i paperera. L'ermita està molt ben conservada i l'espai acondicionat. Del castell només queden 4 murs.


Una de les entrades al recinte, fruit d'un concurs d'art del 2009
Sant Andreu del Castell
 
Tornar a dalt
FITXA TÈCNICA

Creu d'Oliana,

EN COTXE:
El punt de sortida és al costat d'Oliana. Podeu arribar a Oliana, tant si veniu del nord com del sud, per la C-14 -des de Peramola per la LV-5118-. Passat Oliana (venint del sud) heu d'agafar el trencall cap a Sant Andreu del Castell i cap a les Ànoves, deixar el trencall de l'ermita a l'esquerra i seguir per la dreta. Atenció: aquí del cartell de les Ànoves només queden els pals i el TomTom només té la carretera que puja a l'ermita i aleshores et fa anar per una altre camí -el de la Valldan- i per una pista.
Seguim la carretera de les Ànoves que va just per sota dels quasi 200 mts de paret de la Creui, després de trobar una pista que ens ve per la dreta, trobem alguns espais -a la dreta de la carretera- per deixar el vehicle. Si ho fem en el primer, el camí surt allà mateix de l'esquerra de la carretera i si ho fem en el següent -més ample- hem de tirar una mica enrera.
L'inici del camí està poc senyalitzat. Hi ha una fita reforçada amb un pal i un senyal vermell en un arbre.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Aparcament
666 mts
12:15
 
Carena
774 mts
12:40
25'
25'
108 mts
108 mts
Creu d'Oliana
847 mts
13:30
50'
1:15'
73 mts
181 mts
Descans i fotos
Fins   13:55
25'
1:40'
Final carena
774 mts
14:35
40'
2:20'
-73 mts
108 mts
Aparcament
666 mts
15:00
25'
2:45'
-108 mts
---
TOTAL ATURADES:   25'
DISTÀNCIA TOTAL: 2.8 kms

ITINERARI

A PEU:
Iniciem la pujada pel corriol indicat. El camí no està massa fresat però hi ha fites. Anem tirant amunt, molt verticalment, fins a sortir del bosc. Aleshores trobem una gran placa de roca bastant inclinada que acaba en una mena de canal tirant una mica cap a la dreta. Quan s'acaba hem d'anar cap a la nostra esquerra. Som a la carena. Aquí el camí alterna carena i vessant nord. Pràcticament no hi ha fites i s'ha d'anar intuint el camí, es veu clar que no hi passa massa gent.
Quan som a la base de la Creu d'Oliana -que fa com un triangle- deixem definitivament la carena per anar pel nord amb vistes a l'embassament. Primer franqueja i després puja de cop fins arribar al cim.
De baixada, el punt més "conflictiu" és la placa de roca un cop es deixa la carena. Tot i la verticalitat, la roca és prou "aspra" com per fer que les botes s'agafin molt bé i no es rellisqui.

TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA (316 kb)

Tornar a dalt
Anar a l'inici