A PEU:
Sortim de l'aparcament tornant a passar per pont del riu i girem a l'esquerra per passar per l'ermita de Santa Quiteria. Agafem el carrer Barrio Loma Ermita-B i continuem paral·lels a la Rambla de Alcotas, primer carretera i després una pista que es transforma en camí. El traçat no té pèrdua, encara que hi ha algunes variants per fer l'excursió més llarga.
La gorja del riu es va estretant i quan el camí agafa alçada, la vall s'obre. de seguida arribem al traçat de l'aqüeducte de Peña Cortada. En uns minuts sabrem el perquè del nom.
El tram que veiem de l'aqüeducte romà està tallat directament a la roca. Aquí té entre 1 i dos metres d'alçada i està ple d'aigua perquè uns dies abans havia plogut.
Avancem i comencem a trobar trams coberts, és a dir, túnels. L'últim ens porta a un tallat impressionant a la roca. No més d'un metre d'ample i no, sé, 30, 40 d'alt. Al final trobem el tram que més se sembla al que hom entén per aqüeducte, una estructura de pedra -totxana en aquest cas- que salva el desnivell del riu.
El camí ara baixa fins al nivell del riu. Fins aquí arriben els cotxes que vénen de Chelva. Nosaltres, primer per camí i després per pista, farem el camí al l'inrevès. Entrem al poble per la plaça de braus i per una ermita molt curiosa.
Després de dinar en un bar de la plaça del poble (on hi havia mercadillo) travessem el barri jueu -molt conservat- per baixar fins a la ruta de l'aigua, que segueix el riu Tuéjar o riu de Chelva. Quasi tot el que hem baixat, l'hem de tornar a pujar i gairebé el tornem a baixar. El camí, ple de fonts, rentadors i sèquies, cases abandonade... , ens porta de tornada a Calles.
|
