A la fitxa tècnica

Sierra de Armantes
10 de agosto de 2017: excursioneta amb tota la canalla
A la sortida anterior
A la sortida següent

Molt a prop d'Aniñón, Saragossa, el poble dels meus pares, hi ha una muntanya que sembla màgica per les formes -cares- que es veuen des de la carretera -la N-234, la que va de Calatayud fins a Sòria i més enllà. Mai havia pujat i en aquesta setmana d'agost que ens estàvem al poble, vam proposar a tots els cosins i nebots que hi érem, que hi anéssim. I em van fer cas.
Aquest 10 d'agost érem molts: Gemma, Aliu, Bru, Tere, Martina, Paula, Juan, Virgínia, Silvia, Txell, Isabel, Candela, Javi -en bici-, Lluís i Berta. Dels 3 als 57 anys. A estones, els més petits anaven a sobre les mares.
Vam fer la ruta més senzilla -ja l'havíem mirat a Barcelona- fent bastant desnivell en cotxe, per què també s'hi pot pujar directament des de Cervera de la Cañada.

Berta Solanas
 

 

Tornar a dalt
FITXA TÈCNICA

Sierra de Armantes

EN COTXE:
El cotxe el deixem en una curva a la l'esquerra de la pista de Los Llanos. Per arribar-hi ens hem de situar a la carretera N-234 que va de Sòria a Calatayud. Justa abans d'arribar a Calatayud trobem un trencall a la dreta. És l'antiga carretera que unia les dues ciutats i que entra a Calatayud per on està el castell i per la porta de Sòria. Com a mig camí hi ha una pista que surt a la dreta (cartell indicador relacionat amb el medi ambient). Són uns 6 quilòmetres de bona pista -apta per a qualsevol tipus de vehicle-, pel barranc de El Salto. En una curva a l'esquerra deixem els vehicles

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

Aparcament
10:35
 
Vista Castell
11:05
30'
30'
Fotos
F. 11:15
10'
40'
Creu d'Armantes
11:45
30'
1:10'
Pica-pica i fotos
F. 12:30
45'
1:55'
Segon cim -alguns-
12:41
11'
2:06'
Aparcament
13:45
1:04'
3:10'
TOTAL ATURADES:   55'

ITINERARI

A PEU:
Agafem el camí que surt del bell mig de la curva on deixem el cotxe, entre boscos. Hem de passar un parell de petits barrancs que obliguen a baixar-los i pujar-los corrents. Costa però és divertit per als petits. En poc més de mitja hora s'acaba el bosc i davant nostre apareixen els "castillos" les formacions rocoses que es veuen des de lluny, roca ataronajada.
Allà parem per mirar i fer fotos. La continuació és el tram més dur, la pujada més forta, fins que arribem a un nou pla. Al fons ja es veu la creu i des d'allà, a sota els pobles del voltant (Cervera i Aniñón), i els camps cultivats de sota. Una altra i llarga sessió fotogràfica.
Alguns vam anar fins a un segon cim. La tornada es fa pel mateix lloc.

Tornar a dalt
Anar a l'inici