Fent barranquisme o caminant. Són les dues maneres en què es pot recórrer aquest tram de la riera de Carme, també coneguda com de Miralles o com els Engorjats de Can Vidella, per una de les masies que existeixen -ara abandonades- a la zona.

Nosaltres dos vam optar per anar caminant i un grupet de 3 persones la van baixar per dins de l'aigua. I no es pot dir que fessin barranquisme perquè no hi havia massa aigua i es van haver de conformar baixant caminant i tirant-se a alguna de les "pozas" que hi ha.

La riera de Carme desemboca al riu Anoia i forma part de l'aquífer Carme-Capellades, baixa de la plana de Miralles sota l'escarpada serra de Feixes i forma un extraordinari conjunt de gorgs a la roca calcària. Avui la riera tenia molt poca aigua i ja fa alguns anys que s'alerta del perill de desaparició de l'aquífer.

Però tot i així, val la pena anar-hi per l'espectacularitat de la zona.

Si mireu el plano que hi ha al costat d'on podeu deixar el cotxe (vegeu fitxa tècnica) o si busqueu ressenyes (wikiloc o altres) trobareu que hi ha dos itineraris: un -camí- a nivell de l'aigua i un altre -pista- que voreja la riera a dreta i esquerra. Fins arribar a Santa Càndia el camí és el mateix.

Un itinerari que va a nivell de l'aigua fins, més o menys, el Gorg del Diable. Passat el nucli de Santa Càndia agafeu la pista de l'esquerra fins al pont que passa per sobre de la riera. Aquí us endinseu arran de llera, la tornareu a passar i anireu tota l'estona amb la riera a la vostra esquerra. Creiem que més o menys a l'alçada del Gorg del Diable hi ha un camínet que connecta aquest amb la pista que va uns metres per sobre, en alguns mapes hi ha aquest enllaç però nosaltres no l'hem fet. .

L'altre va per una banda del la riera i torna per l'altra. Respecte a les indicacions d'aquest segon una qüestió important que no deva ser quan es van escriure les citades ressenyes (2016). Passat el nucli de Santa Càndia, un cartell ens indica seguir per la pista de la dreta per a fer la volta, però el camí està tallat per una tanca amb la indicació de "Prohibit el pas, gos perillós". Val a dir que els cartells indicadors t'envien per la pista tallada.
La manera d'accedir a la pista que fa la volta és la següent: seguiu per la pista de l'esquerra fins al pont que passa per sobre de la riera i us endinseu a la vora de la riera, la tornareu a passar i trobareu unes escales que pugen a la dreta. A dalt hi ha la pista, a més o menys alçada de l'aigua. Si la seguiu arribareu al punt on es travessa i s'inicia el camí de retorn. Cap a la mitat de l'anada, i després de veure de de dalt les altes parets de l'engorjat, hi ha caminets que et porten a la resta dels gorgs. A la tornada es passa per la masia i camps abandonats de Can Vidella i, ja cap al final hi ha unes baixades fortetes que amb aigua poden relliscar bastant; per això han posat unes cordes per ajudar-s'hi.

Què vam fer nosaltres: primer vam fer el camí que passa per la masia de Can Vidella, de tornada vam fer un tram pels gorgs i quan ens va sembla que ja no es podia -o només fent barranquisme- vam sortir a la pista. A l'arribar a una casa habitada vam baixar per les escales que donen a la riera i vam fer el camí per dins de la riera fins al Gorg del Diable, per falta d'aigua, la cascada s'havia reconvertit en una "poza".

La llàstima d'aquesta excursió no és el paisatge, que ens va agradar moltíssim, sinó que no hi havia aigua i, la que hi havia, estava estancada, massa poca per salvar els desnivells de les mateixes roques.