A PEU:
El cotxe el deixem a l'altra banda de la carretera de la colònia de les Mines d'Osor –ara convertida en un complex d'alberg i apartaments turístics. Hi ha un petit eixamplament on comença la pista que hem de seguir.
Tenim a l'esquerra la riera de la Grevolosa (anirem seguint fins al límit de la nostra ruta) i les restes del que era la “fàbrica” de les mines (on tractaven el material extret).
Arribem a l'entrada –poc visible- de la mina Leonor i, sense creuar la riera seguim per la pista. Després travessem la riera un cop per la llera (pedres) i més tard per un pont. Entre aquests dos punts hi ha d'haver l'entrada al Filó del Riu, però no el vam saber veure.
A poc més d'un quilòmetre de l'inici, trobem una desviació a l'esquerra que baixa a la riera. És el camí a l'ermita de Santa Bàrbara que NO hem d'agafar. Poc després trobem –a la dreta- el camí pel que tornarem. Seguim recte.
La pista es va convertint en camí per la gran quantitat de vegetació que acumula –esbarzers, ortigues, etc) i s'avança amb una certa dificultat. Abans d'arribar al quilòmetre 4 trobem un torrent que ens ve per la nostra dreta. És on es fa més evident la destrossa que va fer el Glòria al mes de gener per la gran quantitat de rocs amuntegats que hi ha.
El travessem com podem i seguim uns metres més enllà fins a una petita cascada –aquí hi ha dos gorgs de fácil accés on et pots banyar-. El camí –ara ja no pista i cada cop més estret- segueix arrambat a la paret. En unes desenes de metres desapareix engolit per la vegetació. És on el camí fa un gir de 180 graus (un canvi de sentit, baja), veiem per on hem d'anar i ens veiem obligats, a cop de pal, a matxacar els esbarzers per passar els 2-3 metres que ens separen de la continuación. Ja en el nou camí una esllavisada el talla, trepant per les roques i la terra, el passem.
Arribem al torrent que hem deixat abans. El Glòria s'ha endut el camí i hem de desgrimpar un desnivell de 3 metres ajudats per un arbre caigut.
A partir d'aquí ja no trobem cap entrebanc més. Ens queden uns quatre quilòmetres més de camí. Per la pista travessem per 3 torrents. En arribar al tercer, surt una pista –molt clara- a la dreta, NO l'hem d'agafar pq s'acaba a mig camí o, almenys, no vam veure com enllaçava amb la pista de sota.
Veiem una casa enrunada i un camí que ens ve per la nostra esquerra. Seguim endavant fins a una cruïlla. Agafem la pista de la dreta que està més plena de vegetació –l'altra segueix gairebé neta- fins arribar a la pista per la qual hem remuntat la riera a l'anada. Només ens queda retornar al cotxe.
|
