La de Stròmboli era una etapa molt important i desitjada del viatge a Catània. I malgrat ser només 24 hores ho vam aprofitar al màxim. Esmorzar davant del mar, volta a l'illa en vaixell (amb bany inclòs) i pujada a l'Stròmboli. Bé, fins als 400 metres. Per seguretat, no et deixen passar més amunt.

Però el primer regal del dia ens el va fer l'Etna. Veniem de Catània. Era molt d'hora pq havíem d'agafar el ferry també molt d'hora. I encara no portàvem una hora d'autopista, que veiem la lava sortint de l'Etna. Dir espectacular és poc. Ja a l'illa, fem un viatge en vaixell rodejant tot Stròmboli i ens banyem. Un bon dinar i ens preparem per la caminada i l'espectacle de la tarda.

Paguem l'excursió (25€/persona) per què és obligatori fer-la amb guia si volem pujar fins als 400 metres, el màxim permès. Veiem diferents grups amb cascs de diferents colors, són les diferentes empreses que fan la ruta de l'Stròmboli, fins on et deixen pujar (a uns 400 mts d'alçada) amb guia. Si vas sense guia, només a uns 250 metres.

Comencem a caminar i el panorama és desolador per l'incendi de fa uns dies que ha cremat bona part de l'illa i ha fet desparèixer el verd. Si saltes el cremat, veus a sota el poble, el mar i l' Strombolicchio i això sí que és maco. La pujada és relativament cansada, el guia va molt a poc a poc. I, a més, no explica res. Decepcionats, a més, quan veiem que els altres guies si que ho fan. El nostre és un guia d'alta muntanya que el fan anar un mes a Stròmboli per què a l'illa no en tenen prous i ja comença a haver-hi molta demanda.

Es va fent de nit quan arribem a la zona on els grups s'aturen. La posta de sol és molt maca, a sobre del mar i la llum per a fer les fotos, també. Amb el nostre guia pugem fins al punt més elevat per què els altres (des d'algun potser es veia millor) ja estan ocupats. Son les 8 del vespre, hem trigat unes 2 hores aproximadament.

Veiem algunes persones que han pujat per lliure fins aquí i els guies els ho retreuen.

I a esperar una mica que sigui més de nit. Veiem fumaroles a la part superior de la Sciara del Fuoco i comença l'espectacle de les explosions. Unes més grans, altres més petites, però totes amb foc. Quedes atònit mirant-ho i, és clar, ja no arribes a temps per a fer la foto més espectacular ni el vídeo més xulo. A part, que estem bastant lluny. La Marta pateix, els altres encantats.

Cap a un quart de 10 comencem a baixar. Ja es negra nit (aquí el sol es posa abans que a Barcelona) i si, fa falta el frontal. Les nenes van amb un i el Lluís i jo amb l'altre. Fem una ruta diferent que a la pujada, que passa pel restaurant El Observatori –on tenim una reserva- En el primer tram, el camí baixa molt dret i amb molta pedra gran, a vegades rellisca. Després es converteix en una petita pista amb poc pendent i molta ziga-zaga. Arribem al restaurant. Mentre esperem taula, anem al lavabo. Està pleníssim. Deuen ser dos quarts d'onze. Es veu una mica el cim, com fumeja, com es van succeint les explosions. Sopem força bé (no barat) i ens baixen en uns 4x4 fins a l'entrada del poble –va inclòs en el preu del sopar-. Sort que no ho hem hagut de fer caminant per què estem molt cansats (ens hem aixecat a les 3 de la matinada i no hem parat) i per què encara ens faltaran uns 25 minuts fins a l'hotel. Podríem haver demanat un taxi però anem caminant, veient un petit port, hotels de luxe, cases grans, carrerons...

Berta Solanas