Era el cim que teníem més assequible, més curt i més a prop de la casa (Torrebruñac) on havíem passat el Pont de la Puríssima, molt bé per cert. Per això ens vam animar a pujar al Tozal de Palo, que a la tarda havíem de tornar cap a Barcelona, Soria i Girona; els de Madrid, ja van marxar al matí.
La pujada la vam fer pel caminet que puja per l'ermita de Sant Climent, mentre que la baixada la vam fer per la pista gran que és la que puja a les antenes del cim. De fet, volíem baixar un tram per la pista i enllaçar amb Sant Climent, però no vam trobar el camí o ja estava massa tancat de no passar-hi gent. També hi ha l'opció de fer circular passant per l'ermita de Santa Brígida i fer l'últim tram per la carretera.
A dalt, hi ha bones vistes de l'embassament de El Grado, de Ligüerre de Cinca i de la resta del Somontano. De tornada per la pista les vistes eren cap a l'embassament de Mediano i el nucli d'Humo de Muro.
A dalt feia molt de fred i vent, i a la tornada ens va començar a nevar, tot i que només va agafar als nostres anoraks.
|
