Dia assoleiat de febrer, molt assoleiat i com nosaltres va pensar molta gent. Abarrotat l'aparcament a Rasos de Peguera (quan està ple s'aparca a la mateixa carretera que l'últim tram és d'una sol sentit) amb molta, molta gent que va anar a tocar la neu. Fa dècades que l'estació d'esquí és tancada i famílies amb nens, sobre tot, ho aprofiten per tirar-se amb trineu o senzillament per petites passejades. A uns 200 metres dels cotxes, pràcticament ja estàvem sols.

La nostra ruta tenia l'objectiu d'anar fins al poble de Peguera. Vam estar a prop però no vam arribar. No era gaire d'hora i no volíem arribar tard al restaurant que havíem reservat a Berga.

El camí és senzill, passar les edificacions de l'estació i seguir la pista fins a un gran pla on hem d'agafar un caminet a la dreta i cap avall. A la pista trams amb neu, alguns amb gel i amb terra. Al corriol tot amb neu.

Dinem a Berga, a El Rincon Gallego. Molt bó.

Berta Solanas