Matinal per les terres més interiors del Baix Penedès, a la serra del Quadrell. No ho solc fer, però aquest cop em vaig mirar l'itinerari i vaig veure que aquí ja havíem estat. Aquí és a l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, sobre Albinyana. I sort, perquè l'excursió, que era una piruleta, començava al poble i hi havia un bon tram per la carretera. I tant de pujada com de baixada passava per l'ermita o molt a prop. A més de quilòmetres, ens vam estalviar uns 200 metres de desnivell.
Així que vam anar en cotxe fins a l'ermita i allà vam esmorzar.
Va ser una ruta molt tranquil·la, amb molt poca gent i bones vistes ja que l'anada fins a la cova va per un camí enlairat. La cova, molt popular pels espeleòlegs, és la gràcia de la sortida. Som conscients que no tenim equipament així que ens conformem en anar fins on puguem, ajudats per una corda en el primer tram. Com que han trobat restes de pintures atribuides a l'edat de Bronze hi ha una part que està bloquejada amb una porta per evitar que es degradin més. L'ajuntament d'Albinyana és ara propietari de la cova i volen fer un centre d'interpretació virtual per donar-la a conèixer.
Tornats a on tenim el cotxe, busquem lloc per dinar. Els que coneixem estan plens o tancats i d'altres no ens agraden. Així que anem fins a prop de Rodonyà, a una urbanització (Santa Cristina). Bastant correcte. Abans de reformar la C-51 la carretera passava per davant del restaurant, de fet, el restaurant és l'entrada a la urbanització. Ara la carretera va per una gran trinxera amb un gran desnivell.
Després de dinar anem fins Rodonyà, fem una volta pel poble que té un castell al centre. Ara és l'ajuntament, la biblioteca, l'escola bressol... tot vaja.
Berta Solanas
|
