Després d'uns dies a Ginebra mentre la Rut treballava i esperàvem que arribés la Marta, marxem tots 4 cap a la zona de Chamonix. El Lluís i jo haviem estat l'any 1984, quan ell va aconseguir pujar al Montblanc i jo em vaig quedar al refugi lliure a 4.200 mts. Encara no teníem aquesta web i no hi ha ressenya del que vam fer.

Teníem 3 sortides programades. 2 van sortir tal i com estaven projectades, però la tercera no. La tercera era la més “espectacular” i va resultar la més sosa, cara i decepcionant: la pujada a l'Aguille du Midi. Però no passa res, ja hi tornarem.

La primera que vam fer va ser la del refugi de Berard. És una excusió lineal que primer passa per una cascada, després per un bosc i en línia recta arriba fins al refugi.

Tot el camí tens a dreta i esquerra uns quants cims/agulles molt xules (Aiguille de Praz Torrent o la Rocher) i a l'esquerra el riu de Berard, a cops a nivell, a cops molt avall. Un cop surts del bosc ja veus una mena d'iglú blanc, el refugi está al costat. Està situat en el fons d'un circ rodejat de pics: Le Buet, Aguille de Berard o l'Aiguille de la Téte Plate. Molt bonic i molt verd.

A l'inici del camí trobareu una via ferrada que ha de ser molt xula ja que passa per sobre el riu just després de la cascada i en un moment en que baixa bastant salvatge. I al costat hi ha un restaurant on vam dinar a l'acabar la ruta, la Buvette de la Cascade de Bérard . . A les nenes els va agradar molt. És veritat que estava tot molt bo i que eren molt agradables però era carillo i una mica escàs.

Els temps de la fitxa són els que vaig fer jo. Si les nenes arriben a anar soles, ho fan molt més ràpid, i el Lluís també.

Berta Solanas