Díficil saber si les les Escletxes del Papiol són el mateix lloc que allà pel 1980 o 1981 vam anar a escalar amb el Jordi, la Nuri i algú altre que ara no recordó. Però quan vaig veure lo de les escletxes a una publicació de Facebook vaig dir que hi volia anar. I em va semblar que era molt diferent, però havien passat massa anys. Són unes formacions rocoses, escletxes naturals en roca calcárea de la edat miocena, que es van formar amb l'assentament sobre un terreny argillós i estovat per filtracions natural d'aigua.
N'hi ha de més amples i de més estretes. A algunes gairebé no s'hi pot entrar, i en d'altres s'hi fa escalada.
Estan al mateix poble de El Papiol, a la part més alta, al camí que porta a l'ermita de la Salut (camí tallat per una cadena si es vol anar en cotxe). Hi ha una bona explanada per deixar el cotxe i un mapa per orientar-se i fer el recorregut, tot i que no sempre està clar quin ha de ser. De fet, hi ha una escletxa a la que s'hi accedeix des de la carretera que comunica la part alta amb la part central del poble.
Després de la curta ruta per les escletxes, vam pujar fins a l'església i el Castell (tancat) de El Papiol, vam fer un vermut al bar del costat i vam anar a dinar al restaurant 4 Canyes, al mateix poble però en una zona aïllada que sembla que estiguis en un altre mon. No era barat però estava mol bó.
Berta Solanas
|
