Ahir vam arribar a la zona de Meteora, un desig meu de feia molts anys. D'una banda pels monestirs a sobre de roques i per l'altre, per les formacions rocoses mateixes, pinacles i torres de diferents mides i formes. La visita la zona es pot fer, o caminant enllaçant monestirs, o enllaçar monestirs en cotxe. A cada un, hi ha un aparcament més o menys gran. El del Gran Meteor, per exemple, és molt petit per la quantitat de gent que hi vol anar. Vam optar per l'opció cotxe.
Avui al matí hem fet visita a 2 monestirs i hem estat a prop de 2 més. Hem pensat que no calia veure'ls tots per dins. I encara que sóc ràcana, no era pels 5€ que va entrar a cadascun d'ells. Però com que també hi ha altres camins i rutes, a la tarda vam decidir anar a una que jo havia trobat i que semblava curteta alhora que curiosa. I és aquesta, la que passa per una presó pels monjos “dolents”, i que després enllaça amb un camí circular pels Meteors.
El que diuen “Presó” és una gran escletxa d'un meteor, com una bauma vertical. El que podríem dir les “cel·les”, son forats a la roca als que s'hi accedia amb escales de corda. És realment impressionant si et poses a sota. Ets minúscula comparat amb l'alçada de la bauma.
La resta de l'excursioneta va pel camí que connecta la zona de meteors de Kastraki amb la de Kalambaka. Quan s'hi arriba al coll, es gira a la dreta per un pendent important amb una cadena. A dalt, trobem una petita ermita –oberta- i un pas amb una escala que et situa gairebé a sobre d'un meteor. Molt xulo i fora de les zones més plenes de turistes i visitants.
|
