ITINERARI A PEU:
Deixem enrera l'aparcament i caminem de cara al muntanya. Des d'aquí es veu la cova de la Horadada. Recte, una tanca barra el pas als vehicles. Nosaltres agafem la pista que va cap a l'esquerra. Fem uns 2 quilòmetres en paral·lel al Monte Arabí. Trobem a l'esquerra –no gaire clar- el trencall a la Cova del Migdia. La pujada és curta però intensa. La cova és una gran bauma amb pintures rupestres. Però hi ha una tanca i no es poden veure. Tornem al camí i seguim cap a l'altra entrada al Monte Arabí.
Aquí hi ha una caseta d'informació amb dues noies que informen sobre el que es pot veure. Seguim i arribem a la Casa del Guarda, un edifici en restauració per fer que sigui el Punt d'Informació de la zona. Al costat hi ha un pi carrasco monumental que destaca per les seves dimensions. El per ímetre del tronc, a 1,30 m és de 3,45 m.
Just allà, a l'esquerra, surt el caminet que porta a la Cova del Tresor. De fet, és una cavitat espeleològica a la que s'hi accedeix per una petita obertura. Darrera la cova hi ha, evidentment, una llegenda.
Tornem al camí i deixant la Casa del Guarda a la nostra dreta seguim per la pista. Aquesta va girant cap a la dreta per anar pujant cap a l'altiplà del Monte Arabí. Per sobre queden alguns cims de la muntanya.
La pista es converteix en senda. A la nostra dreta hi ha el Turó de Arabilejo, amb el seu jaciment de l'Edat de Bronze. NO pugem. Seguim i trobem els petroglifos i caçoletes de l'Arabilejo. Es troben a la dreta sobre una superfície plana de roca de més de 300 metres de llargada i 25-30 d'amplada. Hi ha una mena de gravats i també foradets. Poden tenir diferents explicacions: instal·lació per enmagatzemar aigua de pluja, ritus espirituals relacionats amb l'aigua o que fos un calendari astronòmic.
Uns metres més enllà, el camí ens porta a sobre de la Cova del Migdia. La caiguda és impressionantment vertical. Seguim i el camí es separa del penyasegat. Hi ha una indicació a la dreta, a la pedra del cor. La seguim. Ens trobem en un bosc amb pedres grans de diferents mides i formes. La del cor es diu així perquè el forat que fa la roca té forma de cor. Seguim aquest camí per dins del bosc que torna a sortir al principal.
Aquest passa al costat d'un altre jaciment arqueològic amb pintures rupestres, el de Cantos de Visera, però tampoc s'hi pot accedir pq hi ha una tanca ben robusta. Sense deixat el camí arribem al trencall de la Cova de la Horadada. L'últim tram fa força pujada i a cada passa ens maravella més. Es una gran bauma triangular que està foradada per sobre. La miris per on la miris és espectacular alhora que et fa sentir molt petit.
NO tornem al camí principal per on hem pujat, sinó que seguim una senda cap a l'est. Passem pel costat de nombroses rocs amb diferents formes –sense trobar l'elefant del que parlen algunes cròniques- fins arribar a un mirador. Aleshores girem cap a l'oest i anem baixant fins a trobar una pista ampla. Girem a l'esquerra i arribarem on tenim el cotxe.
|