ITINERARI A PEU:
La ruta surt de l'oficina de turisme d'Anento. Agafem la carretera que ve de Báguena i al primer trencall a l'esquerra ens desviem per seguir per una pista de terra que va quasi paral·lela a la carretera i en lleugera baixada. Arribarem al punt on des de la carretera es pot anar fins a l'àrea recreativa l'Arguilay. Un cartell ens indica que hem de girar a l'esquerra i endinsar-nos en la vall de la Rambla d'Arguilay. No hem d'agafar cap trencall fins arribar a la zona recreativa.
A Arguilay hi ha una zona amb gronxadors, taules, bancs i un espai cobert amb barbacoes. També una bassa tancada en la que segons algunes ressenyes de fa 4 anys, et podies banyar.
Des de les taules seguim fins al fons del barranc per a veure el primer “aguallueve”. Poca agua. Per sobre, parets dretes de pedra calcàrea molt verticals, com el final d'un circ.
Tota la zona està remoguda i això ens impedeix veure, a la primera, per on continua el camí. També ens confon un cartell que posa “cascada” a la dreta (l'aguallueve al que hem anat) i “aguallueve” a l'esquerra. La pujada a l'aguallueve de l'esquerra l'estan condicionant ara i és molt, molt dreta. Aquest està protegit per una tanca.
Confirmem que els tracks no passen per aquest “aguallueve” i després d'unes primeres inspeccions, veiem que no serà possible pujar fins al camí que va per sobre del penya-segat: ni hi ha camí i tot plegat és molt vertical.
Així que cap avall (baixo més bé del que pensava al pujar) i a buscar el camí correcte. Era un trencall que no es veia de camí a la “cascada” del cartell. Per una senda ben marcada a partir dels segons 10 metres arribem a dalt de la carena. És un gran pla.
Arribats a dalt, hem de girar cap a l'esquerra i anar vorejant –ara més a prop, ara més lluny- tot el penya-segat amb els seus entrants i sortints. De fet, serà així fins a Anento. El paisatge és espectacular, només el fort vent que fa ens impedeix gaudir-ne més. També s'ha de vigilar molt que no se'ns emporti, ja que en alguns trams el camí va molt a la vora del penya-segat. Per això algunes cròniques parlen que és perillós i que, si van petits, cal vigilar molt.
A les dues parem a dinar ja que encara ens falten alguns quilòmetres per arribar al final de la ruta. El Javi ens instrueix sobre els “bichos volantes” que anem veient i sobre l'origen de les cagarades que anem trobant pel camí. Al fons de la vall també veiem un grup d'ungulats, que després de la discussió, ara no se si eren isards, cabres monteses, cabirols o què. Ni amb els llargavistes es van posar d'acord.
Passem per la vertical d'Anento però encara no és el moment d'iniciar la baixada fins l'”aguallueve”. El poble es veu a baix i al darrera una gran paret d'argiles vermelloses amb el castell a sobre. Seguim carenejant a la vora del penya-segat i el camí ens porta a rodejar el Torreon de San Cristóbal per girar, ara si, cap l'esquerra i començar a baixar.
És tant dret el camí que han tallat uns graons a la pedra per permetre la baixada per aquest final de circ on estan els altres dos “aguallueves”. El primer és petitet i el segon més gran i amb una bassa d'aigües molt clares al davant.
Per arribar al poble nomès cal seguir la pista. Es passa per una zona on han enganxat reproduccions de fòssils, un exemplars que segons els experts (Isa i Javi) mai no han estat en aquesta zona. El track que hem seguit puja fins al castell però nosaltres no ho fem. Al castell també s'hi arriba en cotxe.
|
