|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
Serra de Font-rubí 27 d'abril de 2026: l'altiplà del Penedès, i es nota la diferència d'alçada |
Font-Rubí és un municipi format per diversos nuclis, 16 i una urbanització. L'originari –i situat més enlairat- està dividit en dos Font-Rubí de Dalt –on aparquem- i Font-Rubí de Baix. La capital és Guardiola de Font-Rubí, ja en el pla. El punt més aixecat del terme arriba quasi als 800 metres, mentre que la mitjana no passa dels 300. Vam decidir venir aquí pq ens semblava que era més a prop de anar a Girona o a Gironella, però vam trigar molt pq un cop surts de l'autopista son carreteres molt estretes i amb moltes corbes. I, a més, vam trobar embús tant a la C-58 com a l'AP-7. No va ser una excursió de les que podríem dir, molt boniques, però tampoc va estar malament del tot. Camines entre boscos que abans havien estat terres de conreu, sobre tot de vinyes. I es poden veure les feixes que es van fer per poder-hi posar els ceps. Les cingleres d'en Salomó són un altre punt interessant. Unes parets verticals d'algunes desenes de metres que són una zona d'escalada. La base, però està plena de blocs de pedra que no ajuden a transitar. Al final de la cinglera hi ha una canal per pujar-hi a dalt. Acabada la ruta –una mica més de 8 quilòmetres- anem a dinar a Guardiola de Font-Rubí. Dels dos restaurants que hi ha, només Cal Pau Xich està obert. I hi ha cua, tot i ser dilluns. Ens estranya que el menú –en dia laborable- sigui de 22€, però vist el que hi ha per escollir i lo bo que estava, ho trobem correcte. Berta Solanas |