ITINERARI A PEU:
Mirant el restaurant a la dreta ja veiem el torrent de Colobrers. I entre el restaurant i el torrent un camí que baixa fins a l'aigua. A febrer de 2026 hi ha una maquina excavadora i uns indicadors que informen que estan renovant el camí i que “millor no passar”.
Nosaltres passem i just a l'arribar a la llera del torrent veiem com està, en obres. Es passa per un tram de sorra que no tenim clar si es vindrà avall. Però una parella amb un gos –que són de la zona- passen sense problemes, així que nosaltres també. Jo, amb molta cura, però prou bé.
El torrent es passa amb unes grans pedres que han posat allà. I seguim pel sender, bastant humit però sense massa fangueig:
Passarel·les de fusta: El torrent es passa diverses vegades amb passarel·les de fusta. En molts trams hi ha una tanca que es veu renovada.
Font de la Tosca: A la banda dreta del torrent, esquerra segons la nostra ruta.
Molt bonica, l'aigua deixa forats, mini coves recovertes de vegetació.
Foradada: En realitat és un arc que ha format la riera, bastant gran, per cert. Es rodeja deixant-lo a la dreta del camí i també es pot veure des de l'altra banda.
Font de Can Moragues: Després de la Foradada, sortim a una pista. Aquí també trobem el pas barrat per les obres. Però tothom passa. Girem a l'esquerra per la pista i arribem, després de passar el torrent per un pont, a la Font de Can Moragues, una font amb una bassa.
Desfem el camí que hem fet per la pista i la seguim, agafant els desviaments que ens indica el track passant per un antic aeròdrom, avui un immens olivar. Arribem a la finca de Can Moragues tot i que ara és Torre Turull. L'olivar és d'arbequines i hi ha molts cartell per vendre l'oli. Segons el cartell a 7 o a 8 € el litre.
Forn d'obra Can Vilar: Rodegem el camp d'oliveres (deixant-lo a la nostra dreta) i girem a l'esquerra en una de les cruïlles. El forn d'obra està just al costat del desviament però està amagat i no hi ha cap indicació a les pistes, tot i que al forn sí que hi ha un cartell on explica que allà feien les totxanes d'argila per a les cases del voltant.
Pi de Tres Besses de Can Vilar: Tornem a sortir a la pista i seguim fins a trobar, a la dreta i a uns 20 metres, el Pi de les Tres Branques. Aquest si que està indicat, és un arbre monumental. Ermita de Togores: Seguim endavant i arribem a l'ermita de Togores. Està en una finca particular al costat de la masia i no es pot entrar. Deixem el conjunt a la nostra esquerra i seguim per la pista.
Corriol tallat, però apte: A la dreta de la pista ens passem de llarg el corriol per on hem d'enllaçar la ruta amb la pista que ens ha de portar fins al riu Ripoll i de tornada al cotxe. Quan ens adonem tirem enrere i veiem que també està tallat i amb indicacions de perill i de què un pont pot caure. No trobem cap altre pas millor així que l'agafem. El corriol està prou bé i només al pont sobre el riu Tor hi ha un petit tram que s'ha anar avall. Diríem que si el pont té 6 metres, n'ha caigut 1 i no del mig sinó de l'inici. Passem sense problemes fins a sortir a la pista. Aquí també hi ha una tanca que convida a no passar.
Ruinas Torre del Canonge: Sortim a la pista just a les ruines de la Torre del Canonge. Hi ha la torre i també una masia abandonada.
Bassa de Can Català: Seguim la pista –en forta baixada- fins arribar al riu Ripoll i a una zona de pique-nique. Just abans d'arribar-hi hi ha una gran fàbrica (Aprestos de Laneria).
Agafem aleshores el camí paral·lel al riu Ripoll (Parc Fluvial del Ripoll) pel seu marge esquerra. Passem la fàbrica i unes basses de depuració (Basses de Can Català) amb ànecs i tortugues.
Seguim i passem pels horts municipals fins arribar a Can Pagués on tenim el cotxe.
|
