GRAU DELS BARROTS i SIURANA. 24-26 d'octubre del 2003

Meteorologia
No gaire a favor. Divendres plujós, dissabte humit i una mica txiri-miri i el diumenge totalment passat per aigua. Llocs visitats malgrat tot: el massís del Montsant i Siurana (passada per aigua que també és maca). Feia fresqueta, sobretot a la nit. Sense cap termòmetre, es calculaven uns 5ºC.

El cap de setmana
El motiu de la trobada va ser tornar a reunir als companys i afegits del Laboratori de recerca de química orgànica (fina i gruixuda, molecular-supramolecular, amb i sense dissolvent, etanol-propanol, i algun tribencè penjat, etc) de la Facultat de Farmàcia.
La trobada s'havia d'iniciar originàriament a la Diagonal de Barcelona per baixar en caravana, però desprès d'algunes trucades, es va decidir quedar directament a l'alberg on ens esperaven per sopar.
La Pili i el David, els embarassats, van ser els que van arribar primer, seguits de la Marta i el Carlos. Desprès van arribar la Sandra Ramos, el Manu (també conegut com "El cunyao"), la Susana i el Toni. Finalment arribaren la resta de la gent, Sandra Díaz, Marçal, Marisa, Eva i Francesc. Ja hi érem tots. La Marta Marfil, que tenia intenció de venir, es va quedar a casa per estar refredada. Originalment, la Montse i el Jordi, també havien de venir però no va ser possible per motius de feina d'ell.
Aquella tarda va ploure bastant, i un cop a l'alberg, no vam tenir cap altre opció que esperar el sopar i pregar que el dissabte sortís el sol o almenys que no plogués.
Desprès de sopar, i d'unes botifarres (joc de cartes) i d'uns Trivials Pursuit vam anar a dormir que l'endemà ens esperava un dia de caminar.
Ens vam aixecar al voltant de les 8:30h. Bé, els més mandrosos al voltant de les 9:00h (d'acord, el mandrós era jo). El grup va començar a caminar al voltant de les 11 del matí. Tenint en compte la temperatura, era una bona hora.

Itinerari per la Serra Major de Montsant
Feia fresqueta però tothom sabia on anava i qui més qui menys, anava equipat. Vam començar a pujar per una pista fins agafar un desviament on es feia camí i 300 metres més enllà, la cosa va començar a posar-se cada cop més dreta, més empinada.
Vam fer el Grau del Barrots, una de les parts més maques del tot el dia, si no fos perquè hi havia molta boira, vam seguir fins arribar a la unió amb el el Grau del Carrasclet i des d'aquí, tot va ser una passejada, si es que no ho havia estat fins aleshores.
El Grau dels Barrots, té varies coses a comentar. En primer lloc, la pròpia canal dels barrots, un passadís estret amb una petita part d'escalada, una petita via ferrada molt senzilla, i amb una pas per sobre d'una roca pont molt atractiu i peculiar. D'una altre banda, un mirador, molt maco, i més encara sense boira, sempre i quan no tinguis vertigen. Tot plegat un grau entretingut, sorprenent, bones vistes, passos puntuals compromesos, sobretot uns trams amb passamans i timbes als costats, tot i així, un camí molt segur.
Acabat, seguim el camí, fins a trobar el GR-171 i desprès el 174-1. Havíem arribat a la pista que passar per dalt de la Serra Major del Monsant. Sense decidir el camí de tornada, vam començar a caminar en direcció oest. El grau de baixada es decidiria en funció de les forces, el temps, etc. Vam arribar fins al Piló dels Senyalets, on vam decidir fer mitja volta i encaminar la baixada pel Grau de la Grallera i no intentar arribar al Grau de Salfores.
Eren aproximadament les 15 hores. Hi havia gana, però també plovia una mica i la boira persistia. Feia fred. Mal moment per menjar. Es va decidir començar a baixar i dinar en el moment de trobar un lloc adequat. Sí, la intenció era bona, encaminar-nos al Grau de la Grallera, però ja se sap, el "xerpa" no era nadiu, i ens va costar una mica. Finalment vam trobar el Grau i vam iniciar el descens sense cap problema.
Sobre les 16:00 hores vam parar a dinar, i mitja hora desprès vam continuar el viatge perquè semblava que volia tornar a ploure. Però uns minuts desprès de reiniciar la baixada, el sol va sortir, i fins i tot alguns vam començar a tenir calor. La baixada va ser molt agradable, i el camí es deixava fer. No plovia, feia sol, el camí estava ben marcat, i sobre tot, sabíem que al final ens esperava un cafetó amb llet, la millor recompensa per una feina ben feta (collons semblo el Pujol "La feina mal feta no té futur, La feina ben feta no té fronteres").
Cap a les sis de la tarda, minut amunt, minut avall, estàvem al poble de la Morera de Montsant prenent-nos un cafè amb llet ben calentet.

Visita a Siurana i Escala Dei
De les dues visites programades pel diumenge, Siurana i Escala Dei, només es va poder fer la del Siurana, i a mitges, degut a la pluja. La veritat és que Siurana sense ningú, també té la seva gràcia, i això si que es veritat, no hi havia ningú. Va ser una visita molt ràpida perquè plovia i no venien ganes de fer res. Vam acabar a un bar fent un altre cafetó i vam decidir finalitzat el cap de setmana e aquell bar cantant el "pobrissó meu" perquè fins a la propera excursió no ens veuríem.

Activitats secundaries
Trivial, molt trivial,
Botifarra, molta botifarra.
Panxing.

Comentaris
· Excés de fruits secs, patates, cornes, pipes, i tot tipus de guarrades que es porten en aquest tipus d'esdeveniments. Un altre cop, ens haurem d'organitzar millor.
· L'alberg Montsant, a Cornudella de Montsant,és un vell conegut de la família. Net, dinar abundant i bo (encara que això va a gustos). Especial menció al pastís que ens van fer diumenge.
· L'excursió de dissabte, en general, bé, millor sense boira. Molt més maca la del Grau dels Tres Graons (per mi, Toni Solanas, que la vaig fer al maig).
· La pròxima vegada, es pot fer tota una travessa de cantó a cantó de la Serra Major, vistes les distàncies.
· Especial comentari per la nostra embarassada, la Pili. Compte per on anem perquè ve una embarassada y no sé si podrà pujar per tot arreu!!!! Ja.Ja.Ja. Però parlant, escrivint en sèrio, estic convençut que la embarassada aguanta més que molts dels que no estàvem embarassats.
· Qualsevol comentari sobre la redacció d'aquest document al seu autor.

Cartografia
Mapa "Serra del Monsant" Escala 1:20.000. Editorial Piolet. e-mail: geografics@geografics.com
Serra del Monsant, Guia itinerària. Rafael Ferré Masip. Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1999

Toni Solanas