9 d'octubre de 2005: la primera ferrata, de veritat, del grup

Feia temps que volíem fer una ferrata però sols no ens atrevíem, i el camí equipat dels Carcaixells no ens donava prou confiança. Però el destí va ser generós amb nosaltres i va fer que trobéssim uns experimentats companys de viatge. Van ser la Pilar i en Miquel els que van fer amistat amb en Joan Roca, d'Aiguafreda. I no a prop de casa, sinó bastant lluny, a Eslovènia, en el fantàstic marc de la pujada al Triglab (cap de les dues famílies no va intentar arribar a dalt, el desnivell és bastant fort). L'idioma, el català, els va fer girar i iniciar la conversa i l'amistat. La Pilar i en Miquel van explicar la història i la web del nostre "grup", els NOHIHAQUIENSPARI, i en Joan i la Nuri, la seva dèria per la muntanya i per les vies ferrades. El comiat va ser un fins aviat, fins el dia que en Joan els acompanyaria a fer la ferrata que ell havia contribuït a instal.lar: la de les Baumes Corcades, entre Centelles i els Hostalets. I com que a la pregunta si podien portar uns amics, en Joan va respondre que sí, i ja tens els Gabarró-Solanas apuntats a la ferrata. El dia escollit va ser el 9 d'octubre de 2005. Érem 12 persones, 6 adults i 6 nens. I aquestes que segueixen, les fotos de la cita.

Veieu un primer tast

Com arribar-hi: La C-17 ens portarà a Centelles. Millor agafar la sortida que posa Hostalets de Balenya, passar per sota de l'autovia en direcció a Centelles i seguir els cartells que indiquen càmping i urbanització Puigsagordi. De seguida hi ha rètols que situen la ferrada de les Baumes Corcades. També passarem a prop de la casa de colònies Mas Banyeres. Seguim endevant amb compte per la pista (té els "aragalls" fets per l'aigua) i ja veiem els cartell indicadors de la via i les indicacions i normes per fer-la. Aparquem.

I ara els detalls, primer guanyem desnivell

Primera part: guanyar desnivell La via arriba fins al cim del Puigsagordi (972 mts). Des dels vehicles cal seguir un camí indicat amb marques grogues (aquestes pugen fins al cim sense passar per la ferrada i serà el camí que seguirem per baixar). La Ferrada s'inicia al cap de 15' caminant. Caldrà seguir els punts vermells. La ferrata comença per unes plaques dretes i molt verticals, puja un primer ressalt, després un altre i ja arribem a uns plans que cal remuntar per un camí fins arribar al segon tram , que és molt més llarg que el primer.

Després, el llarg flanqueig i el pont tibetà

Segona part: flanqueig i pont tibetà El flanqueig és llarg, molt ben assegurat i amb vistes boníssimes sobre Centelles i Els Hostalets (sovint es fa la ferrata sobre la boira d'Osona). Hi ha la possibilitat de passat pel pont tibetà afegit a la via fa uns anys. Té 68,5 metres de llargada, 20 metres d'alçada sobre el buit. Realment impressiona molt i no s'ha de tenir vertígen per passar-lo i evidentment, s'ha de passar d'un en un. Per anar pel pont cal deixar la via normal en un punt perfectament indicat, s'ha de pujar per un pas relativament difícil (als nens se'ls ha d'ajudar), flanquejar una estona més, travessar el pont i descendre per a trobar el camí de nou.

Finalment, l'extraplom i l'escala metàlica

Tercera part: l'extraplom atlètic S'acaba el flaqueig i es segueix per un caminet fins a trobar la carretera que puja al cim. Travessem i guanyem alçada per un camí molt dret (cansa més que el que hem fet fins ara). Trobem la continuació de la ferrata, en un sostret que es passa amb una escala metàlica que impressiona des de sota però que es passa fàcilment. L'escala, cap problema però abans i després és on hi la dificultat. Un extraplom molt atlètic que la Berta no hauria superat sino fos per l'ajuda del Joan Roca i del l'altre Joan, els amics del Centre Excursionista de Centelles que ens van guiar i acompanyar per fer aquesta ferrata. MOLTÍSSIMES GRÀCIES. La resta dels que vam fer l'últim tram (la Pilar, en Miquel, la Rut i la Irene) van passar gairebé sense problemes i, en Miquel, que diua aquesta estona la càmara no ens va retratar quan les nostres cares eren un poema, gràcies. Un trosset de camí més i 4 graons més ens porten al cim. Aleshores només cal fer la foto final.