EN COTXE:
Espot és al Pallars Sobirà. Passat Sort per la C-15, a l'alçada de l'embassament de la Torrassa (hi ha també una benzinera), s'agafa un trencall a ma esquerra. Són 6 quilòmetres. A l'entrada del poble hi ha el lloguer de taxis i també les oficines del Parc Nacional. És important assessorar-se bé del que es vol fer. Els informadors del parc (almenys amb els que nosaltres hem parlat) en saben molt.
Per anar al refugi Josep M. Blanc hi ha dues alternatives:
1. Deixar el cotxe als plans de Pierrot (aparcament del parc) i pista amunt. Més llarg, menys desnivell.
2. Deixar el cotxe al mateix poble (un desviament a la dreta de la carretera que puja a Superespot, on hi ha un edifici verd). Més desnivell, però més curt i entretingut.
Nosaltres aconsellem el segon, que és el que vam fer.

Espot

1.376 mts

12:10'

Entrada al Parc Nacional

1.800 mts

13:10'

Estany de Lladres

2.000 mts

13:50'

DINAR

Ref. Josep M. Blanc

2.360 mts

15:30'

A PEU:
Hi ha dues parts.
La primera fins a l'estany de Lladres. El camí, per enmig del bosc, és molt dret, però per això mateix es puja de seguida. Cascades, rius i paisatges molt bonics.
Aleshores es troba amb la pista que ve dels plans de Pierrot. I no hi ha alternativa, excepte tallar alguns revolts. Continua sent molt dret i cansat, però en menys de tres hores i mitja s'arriba perfectament al refugi.

Refugi Josep. M. Blanc

2.360 mts

8:53'

Cruïlla coll Saburó-Coll Monestero

2.460 mts

10:03'

Coll de Saburó

2.670 mts

11:13'

Pas de l'os

2.544 mts

12:18'

Refugi Colomina

2.395 mts

13:18'

A PEU:
Deixem enrera el refugi i anem en direcció a l'estany Negre de Peguera i passem per sobre de la seva petita presa. Seguint les marques del GR-11, de moment els camins que porten al coll de Monestero i al de Saburó són els mateixos. Passem per l'estany de la Coveta i de la Lastra, i deixem a la dreta (cartell indicador) el camí al Monestero (coll i cims del Monestero i del Peguera). El camí comença un "sinfin" de pujades i baixades que el fan bastant pesat, tot i que no hi ha grans desnivells. A sota nostra deixem els estanys del Ferro i del Cap de Port fins enfilar-nos al coll de Saburó. La baixada no té pèrdua, bastant dreta i que va a rodejar l'estany de Saburó pel sud. Després de passar per sobre de la presa i de deixar a la nostra dreta el camí cap al coll de Peguera (també es pot pujar des d'aquest coll al Peguera) trobem el pas de l'Os. Un pas (com la bretxa de Roland) que sembla molt dret però que unes escales fetes a la roca ajuden a baixar. Ja només queda rodejar els llacs de Mar i el Colomina per arribar al refugi del mateix nom.

Refugi Colomina

2.395 mts

8:11'

Pas de l'os

2.545 mts

9:12'

Coll de Peguera

2.722 mts

10:13'

Refugi Mallafré (1)

1.900 mts

13:03'

Aparcament Prat Pierró

1.680 mts

15:30'

A PEU:
Sortim del refugi Colomina. Es voreja l'estany Colomina fins a la presa de l'estany de Mar (per la dreta o per l'esquerra). Seguim el camí fins a assolir, en fort pendent però amb escales que ajuden a pujar, el pas de l'òs. A poca distància trobem la cruïlla que ens permet anar cap al coll de Peguera (el dia anterior havíem vingut del coll de Saburó), de manera que voregem el llac de Saburó per l'oest. Seguint les marques del camí ens ens enfilem al coll de Peguera. El cim queda a l'est i no és gaire lluny (uns 250 metres de desnivell) però amb el dia que fa, ho deixem estar.
La baixada és dreta, molt dreta. Primer de pedra molt fina, que després es va fent més gran. Poc a poc es van veient els llacs i hem d'avançar entre grans blocs de granit. Pràcticament quan aquests s'acaben trobem una indicació: Llac de Sant Maurici 1:45', i poc després la cruïlla que separa les valls de Peguera i del Monestero. Només cal seguir avall, les fites ens portaran al llac i al refugi Ernest Mallafré. Abans haurem deixat a la dreta (est) la pujada, per la via normal, als Encantats.