Tots Sants als refugis del Pallars

29 d'octubre-1 de novembre: Blanc, Colomina, Mallafré i molta pluja

No ho sembla pel títol però va ser una sortida de muntanya, i no especialment plàcida. El que va passar és que cada dia vam fer castanyada, o castanyes, o panellets, o moscatell, o totes coses alhora. Vam sortir, dissabte molt d'hora, tres famílies, els Gabarró-Solanas, els Moya-González i els Parron-Casanova. Ens esperaven quasi mil metres de desnivell i s'havia d'arribar abans que es fes de nit. El temps anava millorant i a l'arribar a Espot ja es veien clapes de cel blau. Vam preguntar el millor camí i dels 11 que anàvem vam fer dos grups. Les nenes i l'Adela van pujar en taxi, i els altres, caminant.

EL TEMPS:
El temps es va aguantar molt bé tot el dissabte, fins i tot vam sortir a mirar els estels a la nit al costat del refugi. Però l'endemà, diumenge tot era gris i tapat. Per sort no ens va ploure gens. No va passar el mateix dilluns. Mentre esmorzàvem, queia aigua de valent a la Colomina. La pluja es va aturar i ens va deixar anar més o menys tranquil.lament fins a que quasi es van acabar els blocs de baixada del coll de Peguera. Tot i així la pluja ens va acompanyar quasi tres hores. No anàvem malament equipats però ens vam mullar bastant.

ELS REFUGIS:
Es pot dir que vam anar als dos extrems dels refugis que pots trobar al Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes. El Josep M. Blanc (del C.E.C.) està en la banda alta (juntament amb el d'Amitges). Al juliol del 2005 van inaugurar la remodelació i ara disposa de diverses habitacions a la part de dalt, lavabos a dalt i a baix i dutxes al costat de les habitacions. També llar de foc i calefacció. El menjar estava prou bé. Els taxis tot terreny arriben fins a la porta i els guardes del refugi també poden pujar el que necessiten en cotxe.
No tan ben parat surt el Colomina, tot i que no està malament donades les circumstàncies. És dels refugis antics, sense lavabo (s'ha d'anar a fora i cremar després els papers) ni dutxes. Els espais són mínims i si, com aquests dies, plou o fa fred, s'està bastant apretat. S'han de pujar les coses a coll des de l'estany de Sallent o des d'on et deixa el telefèric (estiu). El seu guàrda, home de poques paraules, és l'Enric Lucas, la persona que té el rècord d'haver fer Carros de Foc en 10 hores i 35 minuts.

ESPOT-REFUGI JOSEP M. BLANC


Espot: les que van en taxi	Rierols, ponts i molta fulla a terra	Arbres morts, buits i roques amb sol


L'Ignasi i la Montse, molt contents	Cascades plenes, ja ha plogut	Reflexe i crestes, quí s'atreveix?

Estany Tort de Peguera. 29 d'octubre. 17:00 hores. Només per veure-ho val la pena pujar, caminant o en taxi.

FITXA TÈCNICA

espot - josep m. blanc, 980 mts
EN COTXE: Espot és al Pallars Sobirà. Passat Sort per la C-15, a l'alçada de l'embassament de la Torrassa (hi ha també una benzinera), s'agafa un trencall a ma esquerra. Són 6 quilòmetres. A l'entrada del poble hi ha el lloguer de taxis i també les oficines del Parc Nacional. És important assessorar-se bé del que es vol fer. Els informadors del parc (almenys amb els que nosaltres hem parlat) en saben molt. Per anar al refugi Josep M. Blanc hi ha dues alternatives: 1. Deixar el cotxe als plans de Pierrot (aparcament del parc) i pista amunt. Més llarg, menys desnivell. 2. Deixar el cotxe al mateix poble (un desviament a la dreta de la carretera que puja a Superespot, on hi ha un edifici verd). Més desnivell, però més curt i entretingut. Nosaltres aconsellem el segon, que és el que vam fer.
HORARIS I DESNIVELLS
SITUACIÓ	ALÇADES	HORARIS	TEMPS PARCIAL	TEMPS TOTAL	DESNIVELL PARCIAL	DESNIVELL TOTAL
Espot	1.376 mts	12:10'
Entrada al Parc Nacional	1.800 mts	13:10'	1:00'	1:00'	424 mts	424 mts
Estany de Lladres	2.000 mts	13:50'	40'	1:40'	200 mts	624 mts
DINAR		F: 14:20'	30'	2:10'
Ref. Josep M. Blanc	2.360 mts	15:30'	1:10'	3:20'	360 mts	984 mts
ITINERARI
A PEU: Hi ha dues parts. La primera fins a l'estany de Lladres. El camí, per enmig del bosc, és molt dret, però per això mateix es puja de seguida. Cascades, rius i paisatges molt bonics. Aleshores es troba amb la pista que ve dels plans de Pierrot. I no hi ha alternativa, excepte tallar alguns revolts. Continua sent molt dret i cansat, però en menys de tres hores i mitja s'arriba perfectament al refugi.
MAPA DE LA ZONA (200 Kb) FITXERS GPS

REFUGI JOSEP M. BLANC - REFUGI LA COLOMINA


Panoràmica del refugi al mig de l'estany Tort.	El Josep M. Blanc està molt bé. Però només passem una nit.	Les nenes, amb la Sandra, van a davant, no les podem agafar.


Estany del Cap del Port. La Berta camí del col de Saburó.	Les nenes ja han arribat al coll, la boira és molt espesa	Pas de l'Os. Impressiona però escales excavades a la roca el fan senzill.



La Berta arriba al Colomina	Ens mereixem un bon dinar	S'han de cremar els papers del lavabo	Els nostres tres homes

josep m. blanc - colomina, +310,- 275 mts
HORARIS I DESNIVELLS
SITUACIÓ	ALÇADES	HORARIS	TEMPS PARCIAL	TEMPS TOTAL	DESNIVELL PARCIAL	DESNIVELL TOTAL
Refugi Josep. M. Blanc	2.360 mts	8:53'
Cruïlla coll Saburó-Coll Monestero	2.460 mts	10:03'	1:10'	1:10'	100 mts	100 mts
Coll de Saburó	2.670 mts	11:13'	1:10'	2:20'	210 mts	310 mts
Pica-pica		F. 11:33'	20'	2:40''
Pas de l'os	2.544 mts	12:18'	45'	3:25'	-126 mts	+310, -184
Refugi Colomina	2.395 mts	13:18'	1:00'	4:25'	-149 mts	+310, -275
ITINERARI
A PEU: Deixem enrera el refugi i anem en direcció a l'estany Negre de Peguera i passem per sobre de la seva petita presa. Seguint les marques del GR-11, de moment els camins que porten al coll de Monestero i al de Saburó són els mateixos. Passem per l'estany de la Coveta i de la Lastra, i deixem a la dreta (cartell indicador) el camí al Monestero (coll i cims del Monestero i del Peguera). El camí comença un "sinfin" de pujades i baixades que el fan bastant pesat, tot i que no hi ha grans desnivells. A sota nostra deixem els estanys del Ferro i del Cap de Port fins enfilar-nos al coll de Saburó. La baixada no té pèrdua, bastant dreta i que va a rodejar l'estany de Saburó pel sud. Després de passar per sobre de la presa i de deixar a la nostra dreta el camí cap al coll de Peguera (també es pot pujar des d'aquest coll al Peguera) trobem el pas de l'Os. Un pas (com la bretxa de Roland) que sembla molt dret però que unes escales fetes a la roca ajuden a baixar. Ja només queda rodejar els llacs de Mar i el Colomina per arribar al refugi del mateix nom.
MAPA DE LA ZONA (200Kb) FITXERS GPS

REFUGI LA COLOMINA - REFUGI ERNEST MALLAFRÉ - ESPOT


Sortida ventada i freda de la Colomina	Pluja i boira tot el camí	Pas complicat que les nenes passen bé.


Coll de Pequera, ens espera la boira, i després la pluja.	Baixada del coll de Peguera. La boira ens deixa intuir els llacs, però són molt lluny.	Un nou repte per a la Montse i la Maria, baixar del coll de Peguera

colomina - espot, +327, -1365 mts
HORARIS I DESNIVELLS
SITUACIÓ	ALÇADES	HORARIS	TEMPS PARCIAL	TEMPS TOTAL	DESNIVELL PARCIAL	DESNIVELL TOTAL
Refugi Colomina	2.395 mts	8:11'
Pas de l'os	2.545 mts	9:12'	1:01'	1:01'	150 mts	150 mts
Coll de Peguera	2.722 mts	10:13'	1:01'	2:02'	177 mts	327 mts
Refugi Mallafré (1)	1.900 mts	13:03'	2:50'	4:52'	-822 mts	+327, -822
Dinar i esperes		F. 14:30'	1:30'	6:22'
Aparcament Prat Pierró	1.680 mts	15:30'	1:00'	7:22'	-220 mts	+327, -1.042
Espot	1.367 mts	16:15'	45'	8:07'	-313 mts	+327, -1.365
(1) El Lluís i les nenes van arribar a aquesta hora. La Berta mitja hora després i la resta una hora després.
ITINERARI
A PEU: Sortim del refugi Colomina. Es voreja l'estany Colomina fins a la presa de l'estany de Mar (per la dreta o per l'esquerra). Seguim el camí fins a assolir, en fort pendent però amb escales que ajuden a pujar, el pas de l'òs. A poca distància trobem la cruïlla que ens permet anar cap al coll de Peguera (el dia anterior havíem vingut del coll de Saburó), de manera que voregem el llac de Saburó per l'oest. Seguint les marques del camí ens ens enfilem al coll de Peguera. El cim queda a l'est i no és gaire lluny (uns 250 metres de desnivell) però amb el dia que fa, ho deixem estar. La baixada és dreta, molt dreta. Primer de pedra molt fina, que després es va fent més gran. Poc a poc es van veient els llacs i hem d'avançar entre grans blocs de granit. Pràcticament quan aquests s'acaben trobem una indicació: Llac de Sant Maurici 1:45', i poc després la cruïlla que separa les valls de Peguera i del Monestero. Només cal seguir avall, les fites ens portaran al llac i al refugi Ernest Mallafré. Abans haurem deixat a la dreta (est) la pujada, per la via normal, als Encantats.
MAPA DE LA ZONA (200 Kb) FITXERS GPS

L'últim dia del pont el vam dedicar al fer visita cultural al Castell de Mur, i gastronòmica a un dels restaurants de Camarasa. Totes dues visites van valdre la pena.