|
||||||||||||||||||||
Passarel·les a Carançà 9-10 juliol 2005: només gorges i passarel·les, dia molt suau |
|
A les 6 del matí sortíem de casa per trobar-nos amb aquesta maravella. Abans, però havíem esmorzar al bar de Puigcerdà que hi ha just a la rotonda del camí d'Age. Érem 4 famílies: els Gabarró-Solanas, els Moya-González, els Anton-Sales i els Parron-Casanova, els de Vilassar. 15 en total, ja que, aquest cop sí que va venir la Sandra.
Després de molt pensar vam decidir no fer Núria-Carançà pels problemes tant de refugi com de logística per sortir de França. Al refugi de Ras de Carançà no es pot reservar i anant 15 i amb nens, potser no trobàvem lloc. A més, es menja molt malament i no està gaire net. Del Tren Groc no havien sortit encara els horaris d'estiu i tampoc teníem els del Courries Catalans, els autobusos. Així que vam decidir fer estrictament les Gorges i les passarel·les. Aparquem (2 €), carreguem les motxilles i a caminar, anada per la cornisa i tornada per camí de dalt. La veritat, val la pena. Trobem gent, però no massa. Els ponts i les passarel·les semblen ben assegurades i només s'ha de vigilar de no ensopegar i caure. En bona part del camí tens timba al costat, bé al buit, bé al riu Carançà. Riu que sovint és oblidat per l'emoció i l'espectacularitat dels ponts i les passarel·les que passes anant d'una banda a l'altra. Només una qüestió. Només una però també potser important. Calen aquests muntatges per anar d'un lloc a l'altre, per veure l'espectacle de la natura. És evident que sense ells no es podria veure el riu tal com es veu, però.... Quan ets allà no penses tant, però a casa, mirant les fotos, et ve el dubte, un dubte per a la reflexió. Les flors i plantes, l'altre punt d'interès Si ja fèiem fotos de flors, de plantes i d'animals abans de conèixer en Miquel, ara és massa. I més després que ell mateix es comprés una càmara digital amb un zoom de grans augments. Aquí teniu una petita mostra del que vam trobar i, a poc a poc, anem coneixent gràcies a ell.
I també vam trobar orquídees. Especials, sofisticades, però que en les últimes excursions n'hem trobat moltes. Diu l'expert que es fan a qualsevol lloc i ja hem vist sis varietats. La de les Gorges de Carançà és l'Orquídea Maculata. Acabem i cap a la casa, la Gite d'etape. Estava al poble d'Escaro i no era gaire neta. Llàstima perquè, sobre tot l'espai d'abaix estava bé. I el poble, super tranquil, encara que les nostres nenes se les van tenir amb un grup de nens francesos al mini-parc. Macarronada i pollastre arrebossat. Vam probar el tomàquet de tubo que fan servir els francesos, a la Berta se li havia oblidat portar-lo. Entre tots havíem portat tant menjar que vam tenir prou per dinar l'endemà. Ho vam fer a la sortida dels banys de St. Thomas, petits però bé per passar una estona. Després, carretera i cap a casa. Berta Solanas
|