Gorges de Sant Aniol
16 i 17 de juliol del 2005: molta calor i molt poca aigua
A les gorges de Carançà
A la propera sortida: el Perafita

Va ser una de les sortides amb més gent de les que hem fet. La majoria coneguts de tots però també una família nova, amics de l'Aurora, la mare dels bessons. Eren en Carles, la M. Antònia, la Maria (10 anys) i l'Albert (9 anys). Amb els Gabarró-Solanas i els Rigola-Solanas vam anar dissabte cap al càmping Sadernes després de trobar-nos a l'àrea del Montseny. L'espai per tenda és prou gran i l'atenció al client molt bona. Els lavabos una mica justets i la piscina, justa només per remullar-se. Els nens però, la van trobar manifestament escassa.

 
Ginkana, un any després
 

Els agrada, no ho podem evitar. La Rut va demanar una i la Berta la va preparar. Hi havia proves individuals i d'altres en les que havien de col.laborar. Les proves eren diverses i, la veritat, pensades per un càmping amb una piscina més gran. Aquí una mostra del que van fer.

 
  Canviem nedar per jugar   I per tirar-se
 
 
  I fer de cavallets   S'ha de llegir amb atenció
 
 
  La cabana col.lectiva.....   Foto de flor. Superat
 
L'última ginkana que havíem fet dins d'una excursió va ser al poble de Fontllonga després del Camí Penjat del Segre a Camarasa. Juny 2004.
   

Teníem un dia atapeit: Muntar tendes, bany a la superpiscina, passeig a la cova, ginkana. I ho vam fer tot excepte el passeig a la cova que vam canviar per passeig pel riu, per un riu, el Sant Aniol, pel que pràcticament no baixa aigua. El passeig ens va servir, a més de trobar una serp, per fer-nos adonar que si diumenge (que ens trobavem amb els Anton-Sales i amb els Parrón-Casanova) no ens aixecàvem super d'hora i super ràpid i/o ens deixavem desmuntar les tendes a la tarda, la cosa aniria molt malament. La pista està tancada de 9 a 17 hores i són més de tres quilòmetres els que s'han de fer fins a l'aparcament.

Així que l'endemà, a les 7 tothom ja era fora del sac. A les 8 sortíem del càmping i ens trobàvem amb els dos cotxes que faltaven, 22 persones en total (no hi van poder venir els Moya-González). Sort, sinó, amb la calor i el sol, difícilment la Sílvia i l'Edu amb els dos nens petits haurien arribat. A la presa vam arribar en una hora , aturada tranquil.la per esmorzar 1/2 hora), i en 1 hora més, ja érem a l'església de Sant Aniol. Una altra paradeta i un quart d'hora fins a la zona de les basses, les cascades i el Salt del Grill. En una de les basses instal.lem el campament base. I a remullar-se. Com que hi ha poca aigua feia una mica de pudor i el fons estava ple de brossa que al trepitjar enturbiava tota l'aigua. Feia molta calor i el bany sentava bé tot i que la temperatura de l'aigua era molt freda, sobre tot la de la bassa gran, la d'abaix que estava literalment glaçada. Allà s'hi tiraven des de roques a més de 8 metres. Impressionava molt.

Tots els nens

A dalt: Biel, Cèlia, Rut, Meritxell, Mireia i Irene.
A baix: Maria, Albert, Maria, Marta i Pau

 

 

Esmorzem a la presa, seguim riu amunt travesant-lo diverses vegades per arribar al salt del Brull. No té gens d'aigua i baixen uns francesos fent barranquisme. Acabem amb les nenes al crit de, voleu foto?

A la tornada un altre banyet i a desfer camí fins als cotxes. A uns quants ens quedava la feina de desmuntar les tendes. Ho vam fer bastant ràpid i després de la merescuda cerveseta, a la carretera. Eren més de les 10 quan obríem les portes de casa.

Berta Solanas

Tornar a dalt
Anar a l'inici