Era el primer any que part de la colla passàvem el Cap d'any junts i a fora de Barcelona. La idea era anar a una casa sols però qüestions logístiques i de diners van fer que ens decidíssim per l'Alberg Mirador de Port del Comte. Tres mesos abans ja ho teníem reservat i la falta de neu a la muntanya no va ser suficient per canviar la idea inicial. Cadascú va venir quan va poder (en això els del Mirador són flexibles) i també ens ho vam passar força bé.

DISSABTE 30: volta al Solsonès.

	Parem els cotxes i a fer fotos...

Érem el Lluís, la Berta, la Rut, la Marta, l'Ignasi, la Maria i la Montse. Vam fer una volta amb cotxe pel Solsonés, cosa que va agradar molt a les nenes: quasi no van baixar del cotxe. Una excepció, un revolt ple de gebre que vam trobar en la nostra ruta.

. Km O: Sortim de Solsona en direcció a la Seu d'Urgell per la L-301:
. 1,5 Km enllà es voreja la Mare de la Font, zona de pícnic condicionada. Els seients i les cadires són "reproduccions" de bolets; allà vam esmorzar.
. Km. 3,7. Cal girar a la dreta per la desviació de la Llena i Cambrils. (LV-4011).
. Km 18,1. Pas i pont del Clop, espectacular congost obert per la Ribera

Impressiona el gorg moldejat

Salada. Estant acondicionant la zona. En aquest indret la conca del riu adopta formes curvilínies; per aquesta raó aquest tram rep el nom de canal Serpent; lloc on si fa bon temps podrem banyar-nos en les seues transparents aigües. La Ribera Salada té una longitud d'uns 40 quilòmetres i en el seu trajecte travessa terres dels municipis d'Odèn, Lladurs i Castellar de la Ribera. D'altra banda, el caràcter salobre es manifesta fins i tot en el seu curs inferior, a prop ja del Segre.
. Km 21,7. Sant Miquel de Montpol (segle XVII), amb pintures murals modernes. 300 metres després, la carretera deixa a l'esquerra la desviació del santuari de Massarúbies, amb un retaule major renacentista i una Marededéu gòtica. Està tancada i desconeixem qui té les claus. Adosada hi ha una edificació remodelada com un refugi particular.
. Km 27,9. Mirador de Serra Seca. Espectaculars vistes sobre l'Alt Urgell, parròquies de la Valldan, la Móra Comdal i part del pantà d'Oliana. Val la pena pujar-hi.
. Km 31,8. Cambrils. Mig quilómetre abans s'ha vist a la dreta el castell de Cambrils, prop del qual hi ha l'església de Sant Martí. El poble està format per petits nuclis de cases i masies. Quan s'arriba la carretera d'Alinyà al Coll de Jou (L-401), s'ha de girar a la dreta, en direcció a Odèn. Abans es pot visitar Santa Pelaia (distant 1 Km de Cambrils per la pista sense asfaltar), situat en un indret de grans vistes panoràmiques. A Cambrils es pot visitar el Salí de Cambrils, unes antigues salines de muntanya en ple procés d'acondicionament per ser visitades. Vam entrar les mines de sal, malgrat estar tancades per restauració vam poder tocar la sal i fer algunes fotos. El Salí de Cambrils és, sobretot, un antic establiment de producció preindustrial de sal. Ja existent a l'Edat Mitjana, és l´única salina de muntanya de Catalunya que presenta una topografía escarpada. Està format per tres sistemes hidràulics diferenciats. Un d'ells usava l'aigua salada de les fonts per produir sal; els altres dos sistemes feien servir l'aigua relativament dolça de la Ribera Salada com a font d'energia per fer anar un grup de molins. Al poble hi ha dues fondes on fan menjars. Com que era hora de dinar decidim anar a la Fonda Casanova.

Estructura del Salí de Cambrils	Font Salada	Sal assecada en una canal d'aigua

. Km 39,7. Després de travessar part dels pronunciats vessants del serrat d'Odèn, s'arriba al despoblat dels mateix nom, format per masies disseminades. A la dreta hi ha el trencall que porta a Santa Cecília i a les restes del castell d'Odèn. Més endavant es deixa a la dreta la desviació cap a la cova Montserrat Ubach, una de les més profundes de Catalunya.
. Km 55,8. S'arriba al Coll de Jou.
Després una paradeta a Sant Llorenç de Morunys, cafè al casino i partida de billar i futbolí, arribem a l'Alberg El Mirador. Es fosc, no veiem neu als arbres, però si a les pistes, estem salvats!!!. Ens instal·lem, a sopar i dormir.

DIUMENGE 31: esquí a Port del Comte.
Ens espera un dia llarg. Ens desperten el Juanjo, l'Adela i la Gemma, i després van arribant el Miquel, la Pilar, la Irene i la Cèlia. I també la Sílvia i el Pau. Després d'esmorzar, cap a pistes, malgrat l'estat de la neu, es pot esquiar. Després de la parafernàlia de botes, guants, casc, esquís, ulleres i forfaits agafem els remuntadors. Això si, si algú volia negres, havia de baixar per les pedres, fora de les pistes no hi havia ni gota de neu.
En Miquel decideix donar una volta per l'estació planificant possibles sortides amb raquetes. La Montse fa la logística del grup a la zona del restaurant.

	Malgrat la poca neu que hi ha, esquiem

Mirem si veiem l'home del Nasos. Res de res ¡!! ( La tradició diu que el 31 de desembre, dia de Sant Silvestre, tot caminant pels carrers de Ciutat Vella ens podem trobar un home amb tants nassos com dies té l'any. Babaus i infants pensen innocentment que l'home té 365 nassos sense adonar-se'n que estem al darrer dia de l'any i que tothom té aquest nombre de nassos, un)!

Després a la tarda, a posar-nos guapos que faltaven poques hores per acabar l'any. Arriben la Silvia, l'Edu, en Pau i la petita de la colla, la Meritxell. El sopar està força bé, malgrat el grupet del costat que es van passar tota l'estona ballant “el baile de la pelusa” (pelusa por delante... pelusa por detrás). Una cançó i una coreografia que no oblidarem, com tampoc la clavada que li van donar a la Silvia només pel sopar (ells dormien a Sant Llorenç de Morunys). Però també és cert que vam riure molt, i estàvem junts. Falten pocs segons 10,9,8,7,6..........FELIÇ ANY NOU.

DILLUNS 1: esquiem de nou.
Dilluns 1 de gener: El Juanjo, l'Adela i la Gemma marxen, tenen compromisos familiars. Un altre dia d'esqui. La Pilar, fa els seus pinitos per pistes vermelles, què atrevida!!!. L'apres-esqui dels grans consisteix en anar a visitar Tuixent, les nenes es queden, que bé !!!! Després del sopar, xerradeta sobre la planificació de les properes sortides.

DIMARTS 2: pugem a la Tossa Pelada i al Pedró de les Quatre Batlles.
D'entrada va ser el dia més difícil. Cap de les nenes volia anar a caminar. La Montse (amb contractura), l'Ignasi i la Maria van decidir tornar cap a Vilassar sense preses (Santuari de Lord, dinar i a casa). Els altres ens van enfilar. Malgrat l'eslògan: “Manifestació, no volem anar d'excursió” (autora del rodolí: la Marta), es decideix anar a fer El Pedró. En cotxe fins a l'aparcament de Clot de la Vall (accés a la zona d'Estivella quan hi ha neu, ara tancada) i després pista amunt. A mida que agafàvem alçada augmentava la neu i, sobretot, el vent i el fred que feia. El tram de la Tossa al Pedró va ser força dur. La Marta, la Cèlia, la Rut i la Irene només volien que tornar. De fet, a la Tossa no hi ha foto de grup.

I ara que les festes s'estaven acabant, només ens quedava esperar la nit màgica del 5 de gener.

Montse Casanova i Berta Solanas