De nou donem la benvinguda a la família de la Carme Rovira. Es van estrenar amb nosaltres al Pedraforca i ens hem tornar a trobar. I de nou ens vam posar tots a prova. La primera dificultat va la de voltes que vam donar a la sortida de l'autopista, a l'alçada de Vilafranca. Rotonda cap a quí, rotonda cap allà, carretera, variant..... Fins que vam trobar el camí cap a Castellví de la Marca amb el seu castell, el Castellot, a dalt vigilant.

Després va venir la tartera, curta però dreteta i amb pedreta petita. Sort que no havíem de baixar pel mateix lloc se sentia dir. I poc metres més amunt, per què el camí tenia força desnivell, el Pas del Clau. A més del dit clau, hi ha dues cadenes -i un arbre- per ajudar-nos a superar el pas. Però amb tot moll i la colla variada que èrem va ser més complicat que el que ens pensàvem. Vam passar gràcies a una escaleta de les que es fan servir en escalada artificial que la Carmen, la germana de la Pilar, li havia deixat. Tot i així, la Meritxell (3 anys) i el Juan Carlos, ho van passar una mica malament. A més, quan ja superaves el pas, el terra estava ple de pedretes sueltes a sota de les fulles dels arbres i, sense voler, anaven cap a baix. Amb tant mala sort que una va impactar a la cara de l'Adrià, de 6 anys, el fill petit de la Carme. No va ser res, però podia haver estat greu.

	Nens al castell de Castellví de la Marca

I ja arribem al punt on estava la ferrada. I, a tot això, eren ja quasi les 12 i no havíem esmorzat. Sota una gran balma vam cruspir-nos els bocates i ens vam vestir: arnesos, guants, cascs i dissipadors. Calia fer dos torns per a la ferrada (no hi havia material per a tots). Els que no volien pujar i els petits van anar caminant cap al Castellot -un castell en ruïnes-, el punt on també acaba la ferrada.

Aquest dia era el primer que l'Ignasi, l'Edu, la Silvia, la Carme i l'Alex s'enfilaven a una ferrada. I els va agradar molt -deien-, tot i algun moment en què van patir una mica. La ferrada és, molt, massa curta. I té moments en què has de fer servir tècniques d'escalada, sobre tot d'oposició. És per això que en algun moment pot sembla difícil, però només cal trobar-li el "truquillo".

Els que no van fer la ferrada van estar jugant i fent fotos a l'entorn del castell.
El camí de tornada es fa sense cap dificultat per un corriol molt ben marcat. És per això que és apta per anar amb nens molt petits, a partir de 3 anys.

Aquí teniu un tastet d'aquell dia.

La tartera es fa complicada per als petits	Pas del Clau: molt bé per la Montse
Pas del Clau: ja hem passat quasi tots, la Meritxell plorant molt	Esmorzem arressetats sota la gran bauma

Operació arnés i dissipador: organització i ordre	L'Edu s'estrena a les ferrade	En Miquel vigila la 1ª ferrada de la Carme
A la Marta li va costar fer algun pas	En Lluís vigila que tots passin bé per la xemeneia	La Berta, encantada de la ferrada

Sílvia: no sembla que li costi	Ignasi: encastat a la sortida, només queda un passet
Ferrada acabada, alegria	Una bona colla, ara a dinar, que és molt tard.