3 de juny de 2007: passejada curta, castell embolicat

Res a veure la sortida que havíem plantejat amb la que finalment va resultat. Era l'endemà de la comunió de la Maria i ells, la Montse, l'Ignasi i la nena, no van venir. Tampoc el Lluís, que tenia feina i la Marta, per mandra i cessió dels seus pares. Tot i així vam ser una bona colla: la resta dels Gabarró-Solanas, els Anton-Sales, els Rigola-Solanas, en Roger i els seus pares i la Rosa Farrás, una companya nova de sortides. Era el seu primer dia amb els Nohihaquienspari.

La idea 1 era pujar al Puig Neulós, no arriba als 1.300 mts però s'han de fer 800 de desnivell. Tal com estan les coses, descartat. La segona opció era fer una volta pels boscos de l'Albera segons uns itineraris trets de la web de la Generalitat. I era el que havíem de fer però...

Vam començar la ruta al revès, deixant els cotxes al castell i no ho vam saber fer. Primer, intentant trobar el camí vam fer una volta al castell de Requesens. Primer semblava que si, que el camí tenia sentit, però després giravem tant que al cap de poc ens trobàvem al punt d'inici. S'imposava agafar una altre opció, que va ser seguir la indicació del refugi del Forn de Calç. La Berta no duia el GPS amb la ruta i tampoc l'Ignasi hi era. A més, des del castell no hi ha cap indicació dels itineraris que hi passen (cartells que després sí que vam trobar). El que vam acabar fent és el que està indicat com a itinerari 1 (Voltants del castell de Requesens) i que podeu veure a la fitxa tècnica d'aquesta pàgina. És apte per a tothom, de nens de 3 anys fins a avis.

Per fer aquest recorregut vam trigar quasi dues hores però es pot fer en molt menys (en 3/4 de sobres) ja que algunes ressenyes proposen fer un tram d'aquest recorregut abans de pujar el Puig Neulós. Nosaltres vam anar molt a poc a poc i entretenint-nos a tot arreu, a l'embassament, amb els animalons, al pou, al forn, etc.

Aquí teniu algunes fotos de la nostra passejada:

Castell de Requesens vist des del veïnat del mateix nom	Hem fet la volta sencera al castell, no era el camí que volíem

La Sílvia i en Richard estan a sobre del miniembassament		Ha passat sense caure, l'havien advertit molt.
	Tot ple de molsa i algues

Hem de passar el torrent de Coll Pregon, cadascú al seu estil
	La Rosa davant del Pou de Gel	Interior del Pou

Exterior del Forn de Rajols, per on l'alimentaven
	Vista interior del forn

La font Rovellada, zona de picnic	Torre de la font Rovellada,	Operació foto. Anar a pàgina de flora i fauna

I quan ja marxàvem, a la platja, de compres o Barcelona segons qui parlés, va venir l'estona més divertida del dia. La visita al castell. Primer trobar l'entrada. Ningú diria on és. En un castell del segle, una porta metàlica, ni que sigui per dissimular lo deixat que està ho podien tenir millor. L'home que ven les entrades i el garito on està, de barraca i destartalada. I després, tota la resta. És un laberint on no saps mai per quina porta sortiràs, tot conecta i res és lineal. Hi ha trams que estan encara bé, altres molt modificats, altres plens de pintades, sense llum, amb ratpenats, trossos caiguts o trencats, etc. Però tot el que consideraríem negatiu en un castell que visitéssim, aquí tenia la seva gràcia per què una cosa al costat de l'altra, tot inesperadament barrejat. La part superior no es pot visitar, imaginem-nos com està. Aquí la mostra:

Si, és la porta d'entrada al castell		Durant un temps, al castell hi havia un hospital
	La part superior no es pot visitar

	Detall drac de la reixa de la finestra
Protecció de les finestres		De dins a fora

	Lloc ideal per a una ginkana
La Cèlia pregunta, com heu entrat?		Fa temps que no netegen

En els passadissos trobem ratpenats	L'Edu es va lluir espantant-nos	L'estructura de la torres estava prou conservada

Afegits del segle XX al castell		La cuina dels últims hostes. Compareu amb l'estat de la cuina antiga del castell de les Pallargues
	Del blanc de les parets ja no queda res

Estables per als animals. Xulos	Cisterna moderna i rovellada	Montacàrregues

Persiana enrotllable	Boniques vistes a l'Albera