| |
 |
| |
L'hotel estava bé, però el millor per les nenes, va ser el nen, el gos tipus Lassy |
Mentre el Juanjo, l'Adela i la Gemma eren als Alps esquiant amb neu nova, nosaltres, els Gabarró-Solanas i els Anton-Sales ens vam instal·lar a l'hotel París d'Andorra per passar el pont. De neu, molt poqueta, però vam aprofitar aquests dies per fer dues ferrades -Roc d'Esquers i Sant Vicenç d'Enclar-, intentar una altra -Bony d'Envalira- i anar una mica de compres. Dos dies de compres per a content de la Rut i la Irene i malhumor de la Cèlia, la Marta i els dos pares. Les mares, com sempre, a aguantar-los a tots.
FERRADA DE ROC D'ESQUERS
Va ser el primer que vam fer en els quatre dies. Sort que vam agafar el menjar perquè va resultar més llarga del que ens pensàvem. De fet, vam arribar de nit als cotxes. La ferrada del Roc d'Esquers és una ferrada llargueta però fàcil. Té un minúscul pont i algun passet que a les petites els costava una mica de passar. Però en general, cap problema. La tornada també és llargueta. Es fa per l'inici de la vall del Madriu, un indret de gran bellesa, Patrimoni de la Humanitat, que a la primavera ha de ser espectacular.
Fins a l'inici de la ferrada ens va acompanyar un gos molt maco, tot i que res comparable a la que hi havia a hotel.
 |
|
Ferrada Roc d'Esquers |
EN COTXE:
Entrem a Andorra per La Seu d'Urgell. A passem Andorra la Vella i just quan estem sortint agafem el trencall a Angolasters. |
|
HORARIS I DESNIVELLS |
|
SITUACIÓ |
ALÇADES |
DESNIVELL PARCIAL |
DESNIVELL
TOTAL |
HORARIS |
TEMPS PARCIAL |
TEMPS TOTAL |
| Cotxes |
1.470 mts |
|
|
12:30 |
|
|
| Inici ferrada |
1.530 mts |
60 mts |
60 mts |
12:50 |
20' |
|
| Pont |
|
|
|
15:30 |
2:40' |
3:00' |
| Final ferrada |
1.780 mts |
250 mts |
310 mts |
15:50 |
20' |
3:20' |
| Coll |
mts |
mts |
mts |
16:15 |
25' |
3:45' |
| Ràmio |
1.620 mts |
mts |
mts |
16:45 |
30' |
4:15' |
| Entremesaigües |
1.470 mts |
-150 mts |
mts |
17:15 |
30' |
4:45' |
| Cotxes |
mts |
mts |
mts |
18:00 |
45' |
5:30' |
| TOTAL ATURADES: 30' per dinar no contabilitzats en el quadre. |
|
|
APROXIMACIÓ I TORNADA |
A PEU:
Des dels vehicles hem de tornar a la carretera principal a Engolasters i a uns 50 metres del pont una indicació de la ferrada ens diu que hem d'agafar un corriol que en uns 15 minuts ens portarà a l'inici de la via.
Un cop acabada la ferrada hem d'acabar de pujar la muntanya fins arribar al coll de ...... Si anèssim cap a l'esquerra arribaríem a Engolasters. Però nosaltres hem de fer el contrari, cap a la dreta. El camí baixa molt dret cap a la vall del Madriu. Trobem Ràmio i, ja a la vall, Entremesaigües. Dos pobles quasi abandonats als que només s'accedeix per camí, ni tant sols hi ha pista.
|
ALTRES RESSENYES D'AQUESTA I ALTRES FERRADES:
Vies Ferrades d'Andorra
La Trencanous
Vias Ferratas |
FERRADA BONY D'ENVALIRA
La va intentar el Miquel mentre la resta esquiàvem a la zona de Grau Roig amb la poca neu que hi havia. I, a més, després de dinar, es va posar a ploure, si, a ploure a 2.000 metres d'alçada. No va ser el millor dia per esquiar però molts de nosaltres vam fer una negra sencera.
COM UN HALIBUT FORA DE L'AIGUA
El divendres anem a les pistes de Grau Roig, uns a esquiar, jo (Miquel) a fer la via ferrada del Bony d'Envalira que s'accedeix des de la mateixa estació d'esquí. Una ressenya no aclareix el nivell de dificultat i una altra indica d'alt grau. És clar que amb neu les vies es compliquen molt, i per postres la predicció meteorològica indica neu i/o pluja que si es confirma m'agafarà allà dalt (2664 m.)…. i sol.
Vaig fins a la zona de pistes Montmalus travessant telesquís i esquiadors, deixo a la dreta el restaurant i ascendeixo entre els dos últims remuntadors. De sobte, em trobo amb una parella de muntanyencs que com jo porten una resenya a la mà, ens acostem amb la mateixa intenció: consultar-nos l'itinerari. Pugem junts però a l'instant el noi ens deixa enrere. Ens acabem un segon remuntador i arribem a la tartera nevada, sempre amb el cim d'Envalira fent de gran far de tres petites naus. Cinc naus, ja que apareix una altra parella, la B, i comencen a parlar molt tècnicament amb la parella A . Fins i tot s'entenen en euskera. Jo marxo amunt per la tartera-vall i ells busquen més directament el flanc.
Aquesta tartera és de blocs grans. Amb neu es fa mes esgotadora encara. De tant en tant m'enfonso fins el genolls. I sovint, haig de picar amb la bota per fer una presa segura. No porto ni grampons, ni bastons, ni piolet. Vaig disfressat de ferratero.
40' mes tard me'ls trobo a l'entrada d'una canal nevada i bastant dreta preparant–se l'equip d'escalada hivernal. El noi A, assenyalant la canal, em diu “Ahí la tienes “. I, efectivament, es veia part de la via ferrada.
Quan he acabat de posar-me l'arnès, el casc i els guants sense dits, pujo per la canal seguint els escaladors. La parella A van primers, seguits de la B i a molta distancia, jo.
Trepitjo exactament sobre les petjades que vaig trobant i encara així la neu cedeix quan carrego el pes. Es com pujar per graons de nata. Tot i així arribo fins la noia B que demana consells contantment al seu company. Sembla inexperta i veig la possibilitat que em caigui al damunt, la canal és pràcticament de 70º i la caiguda seria greu (encara que porto el casc i els guants sense dits!!!)
Li pregunto al noi B per l'entrada de la ferrada i em respon que per aquí no és…..
Estic atrapat. Sóc un peix fora de l'aigua , possiblement un halibut a Groenlandia.
Es veu part de la ferrada però no es pot entrar, no puc seguir progressant sense l'equip adequat, ni, per la mateixa raó, baixar.
| |
 |
| |
El Bony d'Envalira haurà d'esperar |
Netejo de neu i gel una roca a la meva dreta i asseguro aquesta cama, em trec la motxilla (50 l. per només la càmara i la cantimplora) i em poso d'altres guants, amb dits i tot. Deixo anar la motxilla, llisca amb gran tècnica, trobant el camí com si ja l'hagués fet d'altres vegades. La perdo de vista sense pensar en la meva supercamara, només m'interessa la meva bota dreta.
Desfaig el camí semiestirat panxa en l'aire, picant amb els talons per fabricar graons, i enfonsat els braços com si fossin bastons. Tot molt poc a poc. M'agafo tot el temps que necessito perquè no tinc res mes on agafar-me.
Arribo a la base de la canal i estic sencer, ara em falta trobar la motxilla. Baixo fent ziga-zaga per abastar mes terreny. El que trobo és l'entrada de la ferrada amb els graons flotant en la pedra, assenyalant un camí segur i confortable. Amb molta educació els responc que avui se m'ha fet tard, però que no marxin que tornaré segur.
Apareix la motxilla prenent el sol, però realment ha començat a nevar. La camara funciona correctament, la fruita no s'ha aixafat, la cantimplora no bessa, però el mòbil no hi és. Ha saltat per un tros de cremallera oberta. No puc avisar i si em truquen es preocuparan quan no els respongui. De tots els errors acumulats això de descuidar el mòbil ha estat dels mes grans. Aquí el telèfon és un tema de seguretat!!!
Torno cap a les pistes d'esquí, un cop arribo em compro un cacacola (3 euros) per tenir canvi per trucar i perquè de tant en tant em fa gràcia . La cabina no em posa en contacte amb l'únic número que recordo (Pilar), busco una altra i aquesta sembla que tingui una conversa amb algú altre i m'ignora completament. Per arrodonir-ho paga amb les meves monedes la seva conversa particular.
Al punt d'informació un noi, treballador de les instal·lacions, desprès de sentir un breu resum de les meves 3 hores d'aventures, em deixa el seu mòbil (segur que llença les motxilles amb mes seny que jo). Li dono unes gràcies tant intenses que sembla una pel·lícula nadalenca. A partir d'aquí tot es normalitza.
Aquella nit a l'hotel Paris vam sopar nero amb patates al caliu però estic segur que era halibut , estava molt bo .
Miquel Anton
Desembre 2007
Nota: el Miquel Anton s'estrena com a cronista. N'esperem moltes més. |
VIA FERRADA SANT VICENÇ D'ENCLAR
Què pesats direu, aquests dels Nohihaquienspari amb les ferrades. Però és que quan no saps escalar, no hi ha neu per esquiar, les nenes protesten molt quan s'ha de caminar i, a més, ets a Andorra i no fa fred, les ferrades són una molt bona solució. A la primavera està previst que hi hagi tres o quatre ferrades més instal·lades al Principat. Totes són gratuïtes -aquí les podeu consultar-i donen molta seguretat. Això si, cadascú ha d'escollir la que estigui al seu nivell i anar progressant a poc a poc.
A la de Sant Vicenç d'Enclar, a la parròquia de Santa Coloma, només li vam trobar un problema, que la vista que tens durant tota la pujada no es gaire maca. La raó és que està situada just a sota del poble, dels magatzems i de les fàbriques, però vaja....
Aquesta via és un puja-vaja constant, combina ferros, roca, franquejos i cadenes. Té dos moments que podríem considerar una mica crítics. El primer és un sostre. Amb menys d'1,40 metres d'alçada és complicat de passar, senzillament, no arriben les cames. I el segon, és un tram vertical i una mica extraplomat. Cal tenir una mica de braços, estirar-los bé, haver descansat abans, no entretenir-te i amunt. La Marta i la Cèlia -10 anys- ho van passar perfectament, a la Berta li va costar una mica més.
I quan l'acabes et trobes amb l'ermita de Sant Vicenç d'Enclar. Moníssima, prerromànica però que està destrossada per dins. La tornada es fa per darrera de la muntanya fins a trobar el camí que du a la vall d'Enclar. S'ha d'agafar a la dreta per baixar -superdret- fent ziga-zagues travessant -dos cops- la tartera.
 |
|
 |
| |
|
|
|
Ferrada Sant Vicenç d'Enclar |
EN COTXE:
Entrem a Andorra per La Seu d'Urgell. No agafem la variant i seguim recte. A Santa Coloma, en una rotonda amb una benzinera hi ha la indicació de la Ferrada. De fet, el cotxe el deixem a l'inici del camí cap a un abocador, sota una tartera, a la vertical de l'ermita -des de sota mateix no es veu. |
|
HORARIS I DESNIVELLS |
|
COTXES: 11:00
INICI FERRADA: 11:15
ERMITA, FINAL FERRADA: 12:55
Pica-pica, descans: 30'
COTXES: 14:05
|
|
TEMPS TOTAL: 3:05'
DESNIVELL TOTAL: 170 mts |
|
APROXIMACIÓ I TORNADA |
A PEU:
Al final del carrer, a l'esquerra hi ha l'inici del camí. L'hem d'anar seguint fins a trobar un trencall a l'esquerra cap a l'inici de la ferrada. A la dreta és el camí de baixada.
Un cop acabada la ferrada som a l'ermita. Fem cap a l'esquerra vorejant el sortint de muntanya on hi ha l'església. El camí va cap a l'oest fins a trobar el sender d'Enclar. Nosaltres cap a la dreta, sense deixar-ho i fins als cotxes. |
ALTRES RESSENYES D'AQUESTA I ALTRES FERRADES:
Vies Ferrades d'Andorra
Vias Ferratas |
|
 |
|
