Ferrada de la Trona
2 de desembre de 2007: calen tècnica i cames llargues
A la sortida anterior
A la sortida següent

Li havíem promés a l'Edu i allà hi èrem. Volia fer una ferrada de "veritat", la del Castellot de Castellví de la Marca se li havia quedat petita i lluny en el temps. Aquesta era curta i a quasi dues hores de Barcelona de manera que molts es van estimar més quedar-se a casa. Així que érem, els Gabarró-Solanas excepte la Rut, l'Edu (la Sílvia, en Pau i la Meritxell van fer un passeig al voltant de la ferrada) i l'Ignasi.

La ferrada té dues parts ben diferenciades i separades per l'escapatòria. La primera és molt més difícil que la segona. S'entra amb un pas on la Marta (10 anys) quasi no arriba. I, tres quartes parts del franqueig que ni ha és com d'anar de puntetes amb les cames ben obertes. Hi ha força estona que les preses són a la mateixa roca, per tant, és important tenir algunes nocions de tècniques d'escalada. No és un tram atlètic sinó que el problema és que t'han d'arribar els braços i les cames.

El que a nosaltres ens va passar és que vam anar molt lents i això va fer que els últims es cansessin més del que la ferrada exigia. I tot això per dues raons: la primera és que el Lluís duia la Marta lligada i, és clar, ell havia d'assegurar-se més de l'habitual per, en cas de caiguda, no arrossegar la nena. La segona és que a la Marta li va costar fer alguns passos -per la seva mida- i anava a poc a poc. Al final però, ella sola i sense ajuda ho va passar.

La segona part era notablement més fàcil i, a més tenia l'alicient del ràpel -calia però saber-ho muntar-. Aquí la Marta i l'Ignasi van plegar i la resta vam continuar. Es feia el ràpel, un petit pont i una paret vertical però sense extraplomar. Sorties a una bauma on ens esperava la resta del grup i a on també surt d'escapatòria. Des del final de la ferrada, un sender ens porta a la mitat del camí pel que hem baixat des dels cotxes. Un camí, per cert, que va quedar destrossat després que 6-7 motos de trial hi passessin.

Berta Solanas

RESSENYES:
En comptes de fer la fitxa tècnica de la sortida podeu consultar les dues ressenyes que nosaltres vam fer servir per fer-nos una idea del que anàvem a fer. Una és de la web de DEANDAR, que la qualifica de fàcil i l'altra és de LA TRENCANOUS per a quí és una ferrada difícil. NOTA: aquesta web ja no existeix (2019)

Aquesta ferrada es troba a la serra de la Mussara, molt a prop del poble abandonat del mateix nom i del refugi de muntanya que és guardat tot l'any. Venint de Reus, en el km 20 de la carretera T-704 hi ha a l'esquerra el Mas de Joan Pau (derruit). Allà, en un petit entrant deixarem el cotxe.

Tornar a dalt
Anar a l'inici