Suant per la forta pujada per la Coma dels Caners fins a la Collada del Teulet

Sortida força coneguda. Normalment tothom ho fa des de el mirador del Gressolet però nosaltres vam decidir, bé ho va decidir un de nosaltres, fer-ho des de Gósol.

El grup estava compost per 8 persones, 5 treballem plegats a la Caixa de Manlleu, (Jo i la dona, l'Iñaki, la Gemma i en Ramon) i els altres tres son amics d'en Ramon, (la Marta, en Jordi i l'altre Jordi)

Fent la primera grimpada

Quedem a casa de l'Iñaki a Vic, a 5 minuts de casa. La Gemma que ve de Viladrau també pujarà a Vic. Arriba una mica tard, però res no acceptable. Pugem cap a Gósol i quedem a mig camí en una sortida de la C16 amb la resta del grup que viuen a Sant Feliu Sasserra prop de Prats de Lluçanès. Desprès de les presentacions de la gent que no es coneixia sortim cap a Gósol. Arribem a les 8.00 i anem a fer un cafè. Just després del cafè sortim cap a la muntanya. El dia es força bo i ens espera una llarga caminada.

	Despres de la primera grimpada una petita desgrimpada

Comencem a ritme fort, potser massa i algú del grup es queixa. Passem per un corriol direcció nord i ens trobem amb una pista i una zona de picnic, es diu la font Terrer. Aquí fem una petita parada ja que em fan mal les botes i les canvio. Continuem pujant. El camí està molt marcat per marques de GR i de PR, però quan es separen continuem per les de PR. Es tracta del PR C-123 Ens ha de portar fins al coll del Verdet on es baixa pel camí utilitzat per la gent per pujar des del mirador del Gressolet. Aquest es un camí molt maco i que té una pinta de bolets... encara que ara no hi ha. Està tot molt sec. Ens trobem un boletaire despistat, no sap tornar al cotxe. L'indiquem com sabem i sembla que arribarà.

Iñaki observant la primera part de la grimpada i desgrimpada
Un cop superada la primera grimpada la sorpresa va ser que quedava tot això

Continuem i parem a esmorzar al coll del Teuler. Aquí intentem, i finalment aconseguim, trucar al restaurant per aconseguir una taula. L' encarreguem per les 15.00. Quan estem a punt de sortir ens arriba un ramat de vaques, ens envolten però sense cap incident. Sortim quasi en la mateixa direcció que arribem ja que el camí gira fort cap a la dreta. Arribem suaument a les Set Fonts i a fem una forta pujada. Arribem a la carena i continuem per una pendent força ample fins al coll de Setfonts. Aquí la vista ja és impressionant, sobretot en direcció est. Estem dalt de la carena i per aquest cantó es força aeri i impressiona una mica. Continuem caranejant, primer una mica mes fàcil desprès més complicat fins arribar al coll del Verdet.

Parem una estoneta. Hem d'agafar forces per la grimpada. Ens comenten que lo fort és al principi, que desprès és molt fàcil. Mentiders, es totalment al revès. La primera grimpada és poc aèria i gens complicada. Arribem dalt pensant que havia estat mes fàcil del que havíem pensat i quan veiem la resta ens cau la moral als peus. Primer una desgrimpada, d'esquena. Fa nosa la motxilla, no veiem on posem els peus i és força aèria. Tornem a grimpar. A diferencia de la primera grimpada, aquesta es força aèria, la tornem a passar com podem i es comencen a fer diferents grups de 2 persones. Jo i la dona formem el segon grup. Seguim com podem ja que un dels Jordi's sembla una cabra i el perdem casi de vista. La Gemma que anava amb ell segueix com pot i casi l'atrapem. Desprès d'una segona desgrimpada i una nova grimpada, tot molt aeri, arribem a un punt on podem descansar.

	Tota la colla al cim
	Baixant cap a la enforcadura

La dona em comenta que entre la por i la boira li està entrant el pànic. Jo fa estona que el tinc, ja que a vegades les alçades em provoquen pànic i aquí hi ha força. Riem una mica ja que no l'ajuda gaire que jo també tingui pànic. Mirem amunt i queda molt poc. Així que fem un esforç i arribem. Un cop dalt seiem de seguida i intentem recuperar el color.

Hi ha boira i no hi ha molt bona vista, però no ens fa res, millor, el pànic encara no havia desaparegut. Arriba mica en mica la resta del grup. L'altre Jordi i la Marta i finalment l'Iñaki i en Ramon. En Ramon ha fet de cotxe escombra ja que és el més muntanyenc de tots. L'Iñaki comenta que sense en Ramon potser no hauria arribat. Descansem i fem les fotos pertinents. Hi ha molta boira però no tindrem problemes per baixar.

Comencem la baixada i és molt més fàcil que la pujada, tot i això en una mala maniobra em faig una rascada al genoll, res important. Fem una parada i foto a la enforcadura, es veu gent fent escalada. Un cop aquí tornem direcció Gósol seguint el PR. La baixada es divertida al principi, per una tartera gens complicada i poc perillosa. Continuem baixant i en un punt el Jordi i la Gemma que anaven mes endavant s'equivoquen de camí i han de pujar pel mig de la tartera per tornar al camí. En Jordi àgil que és, cap problema, puja com les cabres, des de llavors Jordi “La cabra”, i la Gemma té mes problemes, fins que en Jordi baixa a rescatar-la. Després d'alguna cabriola arriben dalt i continuem el camí.

Un cop agafem la pista final amb Gòsol al fons

Entrem en una zona d'arbres i el camí es fa més agradable, anem baixant però tranquil·lament. Es comença a fer tard i truquem al restaurant per dir que anem tard. Arribem a un pla on trobem un grup de gent passant la estona. Continuem i arriba el pitjor. Desprès de tot l'esforç el que no ens convenia es la forta baixada fent ziga-zagues i per un terrenys molt patinador. Total, que els genolls, que alguns ja els teníem tocats, comencen a queixar-se. La baixada es fa interminable, la M. Àngels cansada passa pel mig del bosc i troba una pinenca. Ja està contenta, amb lo que li agraden els bolets.

Finalment arribem al torrent, el camí es converteix en pista i ràpidament arribem al poble. Desprès de canviar-nosi refrescar-nos ens espera un dinar genial amb bona companyia i recordant la caminata.

Dídac Simon