HA ARRIBAT EL RELAT I, EFECTIVAMENT, ÉS SUCULENT.

El diumenge 13 de maig, la Núria, el Miquel, el Toni i jo (la Gemma) varem quedar a les set del matí disposats a fer la Tossa Plana de Lles, el cim més alt de la zona, només superat pel Carlit. Aquesta sortida era doblement ambiciosa, per una banda havíem d'arribar a dalt de tot per fer les fotos i després poder fer dentetes a la resta del grup, i per altra banda havíem de mostrar el nostres millors dots de gents perquè no ens coneixíem entre nosaltres. Tot va sortir a la perfecció.

El dia va anar així: a les 7.15 de matí sortíem de Fabra i Puig (tard per culpa del Toni). Direcció Manresa i travessant després el abusiu túnel del Cadí, arribem al cap de dues hores al poble de Martinet, on fem una petita parada per fer un cafè. Després agafem la carretera direcció el poble de Lles i uns quilòmetres més amunt arribem al refugi del Cap del Rec. Pregunto als guardes si creuen que calen els grampons...bé, ja sabem que hi ha guardes simpàtics, antipàtics i normals, aquest diria que era normal tirant a poc simpàtic.

El que ens espera. Trobem una indicació que assenyala que es pot fer en 3 hores.

La qüestió, tornem a pujar al cotxe i agafem la pista en direcció al refugi del Pradell. Aquesta pista està oberta del 15 de maig fins a que comença a haver neu, i per tant t'estalvies uns quilòmetres de pista a peu.

La Gemma i en Toni es miren, el camí fa pujada

Eren les 9:00 quan ens posem a caminar, amb els grampons a la motxilla. Només passen 50 metres i ja tenim el primer problema. El camí es bifurca i en les dues direccions hi ha marques de pintura. Ni el mapa ni la ressenya que portem ens ajuda gaire. Agafem el de l'esquerra, gens convençuts. Continuem i ja ens trobem les primeres rampes, són les que més costen però pel Jose sembla que el camí faci baixada. De seguida el perdem de vista. Continuem encara menys convençuts de que aquell sigui el camí perquè no s'assembla a res a la nostra ressenya, però deduïm quina és la direcció que hem de seguir quan ens acostem a un torrent. Creiem que la Tossa ens queda en front i a la dreta, per tant comencem a pujar per un bosc totalment perpendiculars a les corbes de nivell. Un cop a dalt, la vegetació s'obre i ja sembla més clar el nostre objectiu. Esmorzem una mica, cal agafar forces, sobretot el Toni que sembla que encara no coneix el efectes del cafè amb llet dels matins....

	S'ha acabat el bosc, i encara no som a la neu	En Miquel salva una petita rimaia al costat d'una fita

L'ascensió final la fem en mitja horeta. Comencem a trobar neu però ja s'està desfent gairebé tota. Arribem a dalt de tot, hem trigat 2.30 i la veritat és que estem molt frescos. Al cim fa molt de vent , fem unes fotos i al final ens posem els paraneus. La baixada va ser molt divertida, saltant com cabres amb la Serra del Cadí com a rerafons. Hem decidit agafar un altre camí de tornada i ara ens dirigim en direcció sud cap a una gran plana, per descendir directes fins al cotxe. Total temps invertit: 4h (aprox ).

Aconseguit, han fet el cim

	Queda molt poca neu al Cadí
La baixada, molt més ràpida.

Finalitzem l'excursió dinant davant del refugi del Cap del Rec (ara més simpàtics). Les vistes són esplèndides, igual que la conversa. La veritat és que el cim està prou bé, però sobretot recordaré el bon rotllo de la companyia.

El panorama és esplèndid des del cim