Pont sobre el Merçandol. Just després es veu l'indicador de la ruta a seguir.

El Salga Aguda es troba a la serra de Càncel, a l'est de Berga, i al sud de la més coneguda serra del Catllaràs. És el cim més alt d'un conjunt de turons escarpats i drets solcats per torrents que, aquests any, baixen plens d'aigua i amb força. Sovint per passar d'un turó a un altre, s'ha de fer escalant o baixant un tram per enfilar per un altre camí i sortir a un altre coll.

Potser aquest és un dels cims més baixets dels que hem fet. Però, la veritat, després de fer-lo, vam veure que també tenia el seu encant. I això, que no ens agrada gaire la mitja muntanya, sovint ple de pistes i camins que s'acaben de cop i que surten de tot arreu. En el Salga Aguda no és així. I és que tot i que tenir molt poca alçada, el pendent és fort, un pel exigent, i amb un sol camí.

Era una sortida no prevista, no vam fer gaire publicitat perquè la vam pensar la tarda del dissabte anterior. I el que va passar és que vam ser només dos els que vam anar, el Lluís i jo. Però lluny del desànim, i com que el temps anunciava sol i no gaire calor, vam sortir cap al Salga Aguda.

Esmorzem al punt on deixem el cotxe i allà mateix ja comencem a veure orquídies. Bon senyal, també serà una bona sortida per trobar flors. A un minut del cotxe trobem el pont sobre el Merdançol, un afluent del Llobregat (sentit est-oest). Impressiona l'alçada del pont sobre el riu. I quan just després del pont, enfilem el corriol cap a la dreta, et quedes sense respiració, no hi ha hagut temps per escalfar i el pendent és important.

Pas habilitat i assegurat amb un troncs.

	Cascada i font

El camí passar pel Portell de l'Ovellar, un pas entre roques clarament tallat per l'home. A banda i banda es poden veure un gran nombre de pedres al camí, en una quantaitat que no trobarem en cap altre moment del camí. Aquest fet, i el nom del pas, entenem que indica que, en un altre temps es feia servir per traslladar bestiar entre diversos pobles de la zona. De fet, la ruta que seguim és part d'una circular més àmplia que connecta nuclis de població i ermites.

Al llarg del camí sentim els torrents -sempre ens quedaran a la dreta del sentit de la nostra marxa- i una petita cascada amb font inclosa.

LLuís i Berta amb el cim dels Gira-sols al darrera. Des del coll.

L'últim tram abans del coll també és molt pendent i es va agrair molt el vent fresquet que hi feia. Només quedava enfilar -cap a l'esquerra segons s'arriba al coll- la carena rocosa ampla i molt fàcil que ens separava del cim. I només per precaució calia fer servir les mans en algun moment. Ben paleses són les restes de les nevades d'aquest any, amb nombrosos i grans arbres caiguts que ningú no treurà. A dalt vistes des de Montserrat al Pirineu, i davant mateix, cap al nord, el Catllaràs i l'embassament de la Baells.

			Lluís al cim, entre la terra i el cel
"Cresta" del Salva Aguda
Vilada i el Catallaràs
			Berta al cim, al fons l'embassament de la Baells.

La baixada, pel mateix camí. Menjar una mica, canvi de sabates i cap a casa. Feina feta i contents.

Berta Solanas