Ja sabeu, els NOHIHAQUIENSPARI no podem anar enlloc sense fer una excursió, ni que sigui una excursioneta. I la nostra visita a Alcañiz i a Calanda a gaudir de la Setmana Santa d'aquesta zona de l'Aragó, comarca del Baix Aragó, no podia ser menys. La veritat és que el Barranco Fondo foradat pel riu Mezquín -entre Torrevelilla, Belmonte i la Codoñera- no ens va decebre gens. A prop de la casa que vam llogar, molt, molt tranquil i molt, molt maco. Una mica més de calor i ens banyem al riu. En un mateix recorregut, veus el barranc des de dalt i des de sota, és un continu puja-baixa, passes el riu a gual i per ponts i això no es pot fer cada dia. A més, vam trobar una espècie d'orquídies.

Com a contrapartida, dir que les nenes i la Montse es van quedar a la casa. L'oferta no era temptadora per a elles i no vam insistir massa. En aquesta sortida eren tres famílies al complert: els Parrón-Casanova, els Gabarró-Solanas, els Anton-Sales. La casa on ens estàvem, un masico a dos kms d'Alcañiz, però a l'horta, és perfecta per a 11 persones. 4 banys (3 a dins de les habitacions) i una gran zona exterior per deixar els cotxe, prendre el sol i jugar. I força bé de preu -200 € la nit- ni que fos en temporada alta. Així que l'excursioneta la vam fer l'Ignasi, el Miquel, la Pilar, el Lluís i la Berta, una servidora.

Vam optar per un recorregut circular que travessa el Barranc Fondo i passa -a la tornada- per uns curiosos rentadors. Són els "lavaderos de los apestados". Estan situats lluny del poble, perquè només es feien servir per rentar la roba de la gent malalta.

A més de l'acció de l'aigua i el vent, es pot observar com la zona va estar aprofitada per l'home. Hi ha un conjunt de coves -baumes-que durant molt anys aprofitades per a guardar ramats -li diuen parideres o apriscos- i encara les trobem tancades amb parets de argila i, algunes, fins i tot amb portes. També es pot veure com s'aprofitava l'escarpat terreny per cultivar i com estaven fetes les feixes. Avui, practicament tot està abandonat, fins i tot instal·lacions tant importants com el molí Siscar.

Aquí us mostrem el nostre recorregut i us animem a fer-ho si hi sou per la zona. Val la pena.

EN COTXE:
El punt de sortida és Torrevelilla, 22 kms al sud d'Alcañiz per la carretera A-1409. Des de Calanda hem d'agafar la A-2406. Un cop arribem a Torrevelilla -en català La Torre de Vilella, segons el primer document oficial trobat- hem d'atravessar gairebé tot el poble (si venim del nord, de Castelserás o de Calanda) i girar a l'esquerra. Si venim de Belmonte, al revès. És la continuació del carrer Tejería. No recordo ara quina indicació posa però, en qualsevol cas sapigueu que la pista porta al Peiron i també als "lavaderos de los apestados". Seguim la pista fins a La Torreta i el Peiron (columna en record d'una mort per accident) i allà deixem el cotxe. Una mica més endevant surt un camí a la dreta, és el PR-3 que uneix Torrevelilla i Belmonte i el que hem de seguir ara.

A PEU:
Deixats els cotxes a La Torreta i el Peiron, agafem la pista que surt a la dreta. Hi ha l'indicador de PR-TE 13 cap al Barranco Fondo i cap a Belmonte de San José. Entre camps de cereals (ara verds) i d'oliveres, passem pel final del barranc Misiga (després el tornarem a creuar) abans d'arribar al refugi (ara tancat). Si continuessim recte arribaríem a la carretera i a Belmonte. Girem a l'esquerra i abans d'arribar al riu -a uns 140 mts- agafem un corriol a l'esquerra (PR-TE 13) que ens endinsarà a la part més vertical i potser més espectacular del Barranco Fondo.

El barranc ens queda a la nostra dreta i el camí, una ladera inclinada de pedra, està perfectament protegit i delimitat per baranes de fusta. Al final de la barana, unes grapes ens ajuden a tornar al camí planer. A sota grans formacions roques tipus montserratí i basses d'aigua al fons.

Ens trobem de nou amb el barranc de Misiga, el remuntem fins a poder passar a l'altra banda (aquí trobem espàrrecs silvestres). Trobem un panell informatiu i continuem per la senda que puja fins a una pista, estem a sobre de tot del barranc. Més endevant, surt a ma dreta un camí que baixa dret fins al fons del barranc amb la indicació de Cueva Encantada. Passem el Mezquín i ens trobarem entre dues grans i espectaculars roques. Seguint el barranc arribem a una gran paridera o "aprisco" encastada a la roca, amb porta i tanca inclosa.

En aquest punt ens equivoquem una mica (merder al track). Recuperat el camí, arribem a una zona de roques grises més modestes que les anteriors, que travessem per dins. Unes cadenes ens ajuden a no caure a l'aigua, molt propera. És la zona coneguda com a Las Calderas.

Just després arribem als indicadors de les coves -baumes- del Baso, Encantada i Santiaguet i ens aturem una estona a picar alguna cosa i descansar. Una mica més endevant trobem alguns exemplars d'orquídies (veure la pàgina de les flors d'aquesta sortida), sortim del bosc i s'obre el barranc. Travessem de nou el Mezquín i caminem sobre un pendent inclinat amb un riu tranquil que convida al bany. Una nova i gran paridera ens parla de la gran activitat humana que hi havia al barranc en èpoques passades. Més endevant trobem el cartell indicador del Molí Siscar i del camí que ens portaria a La Ginebrosa. És el punt més baix de la nostra ruta i també el més al nord. Tornem al pal indicador i pugem fins a la pista que ens durà de nou a Torrevelilla. Entre oliveres i ametlles arribem al "lavadero de los apestados". Només caldran 10 minuts més per trobar els vehicles.