La primera opció per a aquests dos dies i mig que vam passar a la Cerdanya era fer la Tossa Plana de Lles, pendent des de fa ja uns quants anys. Ens va semblar massa desnivell (quasi 1.000 mts) així que el Lluís va buscar el cim de la Carabassa: està a la zona, es podia arribar fins a 2.000 mts en cotxe i només ens quedaven uns 700.

Al final, vam fer més de 1.000 de desnivell i vaig poder comprovar que el fet d'aprimar-me m'havia anat molt bé. Donava la sensació que estava en forma, més o menys en forma.

La Rut s'havia quedat amb una amiga a la Cerdanya, la Marta estava de colònies i els altres amics del grup no van poder venir. Així que només vam pujar el Lluís i jo, la Berta.

Poca gent a la carretera i a la pista de pujada, només un grup que havien dormit a l'alberg de Talltendre i que ja marxàvem. Primer la pista es bastant estreta i n'hi ha aigua -problema-. Després millora i es va enfilant. Però la nostra alegria s'acaba quan veiem que està tallada per una barrera infranquejable. No es pot passar, i només estem a 1.700 mts. Res, calcem bé les botes, agafem pals i anoraks i cap amunt.

Optem per anar tallant la pista i fem bastanta via. El pla de Talltendre ens sembla maravellós, tot verd, amb multitut de flors, aixó si, tot mullat de la rosada de la nit. Veiem el refugi però no ens aturem, ja hem fet la parada a l'inici del pla. El travessa el riu de Pasdella, alegre. Més amunt sentim les marmotes i aconseguim veure'n una durant una estoneta. Just per fer la foto.

Encara queda per arribar a la carena i optem per fer-ho pel bosc. Sortim a un altre pla i ja veiem les muntanyes situades a l'est: Puigpedrós i circ d'Engorgs. Quan arribem a la carena, aleshores ja tenim vista sobre la Tossa Plana, el Perafita i altres cims andorrans.

A la carena un petit ensurt. Cavalls i vaques deuen pensar que atacarem i ens envolten; al Lluís vaja, que va devant. Feia por veure com corrien cap a nosaltres. Les vaques, no només corrien, cridaven. El Lluís, pal en ma, les atura, vaja, elles s'aturen. Ens desviem una mica del camí i tot queda en un ensurt.

Després d'alguns moments de debilitat -per l'esforç- arribem a dalt molt contents. Una parella està acabant de fer un mos. Ells han arribat caminant des de Talltendre, més que nosaltres. Ens fem fotos mútuament i ens acomidadem.

Intentem anar a veure un llac molt maco que hi ha més endevant (al final de la vall de la Llosa, a l'es), però s'ha de baixar i tornar a pujar. Abandonem amb recança. És l'estany de Calm Colomer, al fons d'un circ petit circ molt tancat que forma la Serra de Coma de Boc (oest) i la serra de Calm Colomer, continuació del cim de la Carabassa (est).

Ja només toca baixar, desfer el camí. Ens aturem una estona a la barraca dels Escaldes i aprofito per fer fotos de flors. Ha estat un bon dia.

EN COTXE:
Nosaltres vam anar el cotxe fins a Talltendre. Per arribar-hi cal anar a Bellver de Cerdanya. Des de Puigcerdà o La Seu per la N-260 (anomenat Eix Pirinenc), si veniu de Barcelona ho podeu fer per la C-16 (Túnel del Cadí) o per la C-17, via Vic i Ripoll. A Bellver s'agafa un trencall cap al nord. Primer passes per Ordèn i després per Talltendre. Aquí s'acaba la carretera i es segueix per una pista -justeta, justeta, que primer baixa fins a un rierol i després enllaça amb la pista agrícola -en millor estat- que ve d'Ordèn. A la tornada vam anar directes a Orden i ens vam adonar que està prohibit el pas a vehicles que no són agrícoles i ramaders. Però per Talltendre no hi ha cap senyal.
Després d'enllaçar amb la pista que ve d'Ordèn seguim una estona, potser 10 minuts, fins arribar a una barrera. Estem a 1.700 mts i la pista acaba una mica abans dels 2.000 però no hi ha més remei que deixar el cotxe en aquest punt.

A PEU:
Arrambem el cotxe a la pista per tal que molesti el més mínim. Seguim una mica la pista i de seguida us adonareu que hi ha uns trencalls que la van tallant. Només cal agafar-los, s'estalvia molt. S'ha de creuar la pista 7 o 8 vegades fins arribar al pla de Talltendre. En un dels encreuaments amb la pista veureu que surt a l'esquerra de la pujada un camí. Ve de Talltendre i forma part d'una ruta circular per la zona. També es pot fer servir per no agafar la pista des del poble.
El Pla té una lleugera inclinació (uns 50 mts) i al final trobem un refugi de pastors. Seguim direcció nord i trobem dos plans més. Al davant veiem el Collet de Coma de Fornos. En comptes de tirar pel dret (que sembla molt dret) girem a la dreta (est) i fem la pujaa per dins del bosc. És a dir, ens enfilem a la carena en diagonal. Trobarem un altre clariana i aquí hem d'estar atents de no anar massa cap a la dreta (hi ha una pista que ens pot enganyar una mica). Poc a poc anem divisant la carena i aleshores no queda més que arribar-hi i seguir carena amunt fins al cim de la Carabassa.
Porteu aigua. N'hi ha però tot el recorregut n'està ple d'animals. Ni a Ordèn ni a Talltendre vam trobar font.