És una cova a la Cerdanya, a Martinet, relativament accessible per a tothom. Cal vigilar de no passar-se l'entrada ja que les ressenyes assenyalen una marca en un arbre que gairebé no es veu. Si veieu que rodegeu la muntanya per l'esquerra en direcció nord just després d'un cartell de senyalització, és segur que us heu passat.

Cal portar llum i, nosaltres diríem que també un petit cordino per assegurar alguns passos. A uns 20' de l'entrada -anant molt a poc a poc- hi ha com un revolt a la dreta i en baixada. No sabíem què hi hauria després i el terra estava mullat. I com que no duiem res per assegurar-nos una mica, no ens vam atrevir a baixar. És cert que quan les ressenyes parlen d'un tram on s'ha de vigilar el situen més endevant però va ser el respecte al desconegut.

EN COTXE:
Hem d'arribar en cotxe fins al km 198 de la C-260 entre Puigcerdà i La Seu d'Urgell. Si veniu de Puigcerdà és després de passar Bellver de Cerdanya. És el trencall que porta també a l'alberg La Bruna (antigues casernes militars). Tireu una mica endevant -sense girar a la dreta per anar a l'alberg- i deixeu el cotxe on pogueu. La pista porta a una cantera i està tallada al pas de vehicles. En una curva a l'esquerra de la pista principal i allà on surt una pista a la dreta -en mal estat- és on hi ha el corriol de pujada.

A PEU:
Des d'on agafem el corriol, el camí puja dret, molt dret. Vas entre el camí i els corriols que forma l'aigua quan baixa descontrolada. La pujada es fa pesada però és curta i de seguida ens creuem amb la pista tallada. El camí segueix per la dreta, ara no tant pendent. En un quart d'hora trobem un pal-cartell indicador i veiem que l'enlaire una terreny rocós una mica cap a la dreta. Tot i que el camí més marcat és a l'esquerra, l'entrada a la cova és cap a la dreta. En uns minuts la trobem.

La cova és pràcticament plana, només cal vigilar amb el terra mullat i amb algun petit desnivell que hi ha. Ja he dit que nosaltres ens vam plantar al primer desnivell i per això us reprodueixo una ressenya trobada al Madteam:
"La cueva es practicamente horizontal (llano) y no hemos encontrado subgalerías, por lo que toda es una sola galería, no tiene perdida.
  La primera zona es seca, hasta llegar a un estrechamiento en el que tendremos que arrastrarnos un poco, justo después otra reja nos impide el paso, normalmente abierto. Este paso se escabó artificialmente en el año 1951 para poder seguir el recorrido de la cueva.
Después la cueva cambia en aspecto, entramos en una sala detrás de otra con formaciones de estalactítas, estalagmitas, columnas y coladas.
El terreno por aquí es más resbaladizo y hay algún que otro paso en el que tendremos que arrastrarnos un poco para continuar, hasta llegar a la zona de los pozos.
En esta zona hay cuerdas instaladas fijas en la zona de la izquierda, estas estan viejas y humedas, no fiarse mucho,  pero como pasamanos son suficientes, cuidado  aquí con niños (y adultos), un resbalón puede provocar una caída peligrosa.
Después la cueva sigue unos metros más, llegamos a su fin y tenemos que desandar el recorrido para salir."
També us poso altres ressenyes completes: Engarristes