Els avencs són esquerdes espectaculars d'uns 5 metres d'amplada, 300 metres de llargada i fins a 40 metres de profunditat en alguns punts. Al principi tenen poca profunditat i molta vegetació, però si els anem seguint anirem descendint i la vegetació anirà desapareixent.
La família Llorca Cota, amb el Sergi, 6 anys, el Martí, de 2 anys, la Marta, més grandeta, i el Daniel, més grandet. vem decidir explorar-los. Anant una mica amb precaució, ja que el terra estava humit i hi ha una mica de baixada en alguns trams, vem poder arribar fins al final. Encara que la temperatura fora era força agradable, dins els avencs es nota la fresqueta. . .
Els avencs són força espectaculars. El fet d'anar poc a poc descendint per un camí estret, envoltat per parets cada vegada més altes, veient des d'abaix els raigs de llum que arriben fins abaix, dona la sensació d'estar en un lloc especial. Anem fins el final, on hi ha un grup de roques força gran caigudes. És l'únic lloc on arriba el sol clarament, i la temperatura puja una mica. Allí mengem el que portem. El Dani primer, i la Marta després pugem per una petita ferrada (15 metres) que ens permet arribar fins a la sortida dels Avencs, sort que portàvem l'equip de ferrades.
Al cap d'una estona tornem al cotxe. Triguem prop de mitja hora.
I ara, les fotos que us animaran a anar als Avencs de la Febró
Daniel Llorca |