Divendres tarda, surto de la feina, em passen a buscar i cap a la Vall d'Aran. Cal aprofitar tots els moments per anar a la muntanya. I si aconseguim que vinguin les filles, millor. La Rut no treballa i s'hi apunta. Fantàstic. Parem a fer un bon berenar al Portal dels Pirineus, els tenim a davant, majestuosos també sense neu.
L'objectiu del cap de setmana és pujar al Coll deth Horo (en català es coneix com a coll de Toro) des d'on et pots banyar en un llac amb vistes a a l'Aneto. Bona perspectiva. Són uns 800 metres de desnivell que pugen molt drets. La pujada la fem força bé, el dia és espectacular, no hi ha gaire gent. Un cop al llac -preciós-, em fa mandra banyar-nos (la presència de gent ens obligaria a canviar-nos i posar-nos el banyador). El Lluís proposa fer 200 metres més de desnivell i baixar pel coll de Puis. Ens sembla bé.
Passem per valls maquíssimes, totalment solitàries i amb perspectives que no havíem vist mai, però, d'entrada veiem la rierada de gent que puja al coll deth Horo des d'Aigualluts. Quina diferència de nosaltres, que anem sols...
A la baixada des del coll de Puis si que em banyo. Però el camí se'm fa interminable... i el pitjor, l'endemà no em puc ni moure. Així que hem de deixar la ferrada que volíem fer per una altre dia. Una llàstima. Fem turisme al monestir de Santa Maria d'Alaó a Sopeira (Ribagorça aragonesa) i al poble de Pilzan (situat a dalt d'un turó). Dinem molt bé a Pont de Montanyana i cap a casa. |