Si hagués fet aquesta pàgina l'endemà de l'excursió, no hauria posat el subtítol que heu llegit, però som a 24 de juny i hem passat 3 mesos confinats sense poder sortir gaire de casa. Aquesta va ser l'última sortida abans del confinament pel coronavirus. A prop de casa i a la sempre sorprenent serra de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac. Té tans raconents que sempre et queda una roca per pujar o un punt de vista diferent.
El Castellsapera és una formació allargasada que sembla inaccesible però no ho és, tot i que tant la pujada com la baixada és prou dreta com per -en ocasions- haver-te d'ajudar amb les mans. Des del punt més occidental (al primer que s'hi arriba, es veu la resta de l'Obac i Montserrat, des del més oriental, el Montcau i la Mola. Molt macos els dos. El track només arriba al punt més occidental. Per anar a l'altre extrem només cal seguir la carena.
Com en altres ocasions -ens agrada així- vam fer una circular tot i que una part és comuna. La primera part després de la bifurcació va per dins de corriols i petites barranqueres que estaven molt plenes de fulles i branques trencades. Com a interessant, la font de les Cantarelles i un forn de calç (que sempre fan gràcia).
Quan deixes el bosc i comences a veure les formacions rocoses, la cosa canvia. I amb el cel blau que feia aquell dia de primers de març, encara més.
|
