Última excursió i últim dia a terres palentines. Senda clàssica i el lloc on vam trobar més gent juntament amb la Senda del Cobre. Són dues sortides diríem que "obligades" el primer cop que vas a la Montaña Palentina com era el nostres cas. Si, a més, comptes que altres opcions com l'Espigüete, estan fora del nostre abast i del de molts (per distància i, sobre tot, per desnivell), era normal trobar-ne força caminadors. Ara bé, res comparable a fer el Puigmal o a pujar al Carlit.

El camí no té pèrdua i es torna per on s'ha anat. Deixarem a la nostra esquerra la pujada al pico Múrcia i a la dreta el camí que porta al Pozo i la cascada del Vés. La ruta la podem dividir en dues parts: la primera fins a travessar el Arroyo de las Lamas un cop passat el desviament del Ves, és una pista que puja a poc a poc. En alguns trams tenim el torrent al costat amb alguna basseta per poder-se banyar. La segona, a partir del pont, dels 4,5 quilòmetres. Comença una senda pedregosa i amb molt pendent per pujar a una meseta superior, al Alto de la Lomba. El pendent es suavitza per tornar a enfilar-se a mida que t'acostes al Pozo de las Lomas.

Durant bona part del trajecte tens a la vista l'Espigüete, una mole blanca, solitària i molt fotogèniica. També quan agafes alçada. I al final, les Lomas que rodegen el pozo y les Agulles de Cardaño que res tenen a envejar a altres crestes amb més anomenada.

Cansat, però de fàcil accés. Així que quan hi arribem, dos grups de joves (uns amb la música a tot drap) estaven a la vora del llac. Com que s'havia de baixar i després pujar i no feia temps ni per remullar-se els peus, doncs tot vist des de dalt.

Berta Solanas