Dissabte 27 de març

Estany d'Ivars i Vila-sana
Desecat a mitjans del segle XX contra la voluntat dels veïns de la zona, va ser recuperat a partir del 2005.
Nosaltres vam estar el 27 de març i aquell cap de setmana es feia la diada d'estany amb nombroses activitats

Es tracta d'una llacuna d'aigua dolça, tot i que el seu origen és endorreic, té una superfície d'aigua de 126 hectàrees i una profunditat mitjana que no arriba als 2 m. Es tracta de l'estany interior més gran de Catalunya quan a dimensions i acull una important diversitat biològica. Tot i això, no vam veure gaire animals.

Per a més informació, consulteu la web de l'Estany

Estany d'Ivars i Vila-sana
Cigonya	Cama llarga

Bedoll

Estany de Montcortés
Estem ja al Pallars Jussà. No és el camí directe per anar a Peramea però així passem per aquest Estany i no fem la mateixa carretera dues vegades. És, amb el de Basturs, l´únic estany que no és glacial del que estan als Pirineus. Té la característica que malgrat trobar-se al prepirineu, s'hi poden trobar aus migratòries i de zones marítimes. Per exemple: la fotja, el cabusset, el bernat pescaire o el Corb marí. Es troba a la carretera que connecta la Pobleta de Bellveí (Pallars Jussà) amb Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) i s'hi poden fer boniques rutes per la zona. La revista Descobrir us proposa aquesta.

Estany de Moncortés, al Pla de Corts

Peramea
Poc conegut aquest poble inclòs en el municipi del Baix Pallars, ens va interessar per què hi havia una casa-apartament per a passar aquests dies. No vam poder anar-hi per no coincidir en les dates lliures que tenia. Tot i així vam llegir que Peramea tenia una vila closa xula i que, aproximadament a un quilòmetre, hi havia un dolmen.

Vam arribar a l'hora de dinar i ho vam fer a l'únic bar del poble, l'Om. Molt bé, el vi una mica car, però la resta molt bó.
Fan visites guiades a la part més antiga de la vila -a espais públics com la presó o l'església, i també a privats com una casa, el forn de pa o la ferreria- organitzades pel grup Lo Vent de Port (ho porta la mateixa mestressa del bar que també ho és de l'hotel i de l'apartament que us deia abans)

L'origen de la vila de Peramea està estretament lligat al del seu castell que s'alçava al nord-oest del poble al cim de la penya i que ja apareix en la documentació medieval amb el nom de “Petra Media” l'any 901, possiblement fent referència a la gran roca on s'assentava la fortificació. En sentit contrari i en direcció a migdia s'alça en un petit turó i fora del recinte emmurallat una segona fortificació, la Torre de Colomers. La seva existència estava associada al castell i tenia la funció de vigilància i d'avantguarda.

Després de dinar primer vam anar al dolmen de la Mosquera i després a fer una volta per Peramea. I tot, als peus de la Geganta Dormida -muntanya que acaba a l'estret de Collegats-

Dolmen de la Mosquera

Dolmen i la Geganta Dormida al fons

Fruiter en flor	Casa rural amb molt bona pinta

Entrada a la vila closa de Peramea	Carrer porxat

	Entre l'església i el turó del castell

Pas sota casa	Amb el campanar de l'església

Peramea i la Geganta Dormida que acaba a Collegats	Façana amb les arcades i porta a dins