A PEU:
De Santa Maria de Vallvidrera hem d'anar cap al pantà de Vallvidrera. Primer pla i, l'últim tram una pujada amb més pendent. El bordegem deixant-lo a la nostra dreta i quan s'acaba girem a l'esquerra. Aquí trobem a la dreta una bassa-refugi de diverses espècies, entre elles la granota reineta que es troba amenaçada.
Ens enfilem pel camí més a la vora de la bassa (tornarem per l'altre que és més evident). Fa pujada però no excessiva.
A la cruïlla de Can Llavallol girem a la dreta (a l'esquerra està prohibit el pas a la finca). A la següent el gir és cap a l'esquerra seguint els GR 92 i 96. El camí torna a fer una bona pujada mentre anem seguint les torres d'alta tensió. A la dreta trobem un vértex geodèsic, és el Turó de Can Pasqual (473 mts) tot i que no sembla un turó. Uns metres de més endavant arribem a la casa Masdemont. Si anéssim a la dreta aniríem cap al Castell d'Olorda, camí que descartem per la pluja que cau.
Així que girem a la dreta per un bonic corriol que va baixant de manera suau.
Si el seguissim fins al final arribaríem al coll de Can Cuiàs, però decidim fer una mica més i pujar al Turó d'en Merlès (417 mts). No està indicat, ens passem de llarg, i ens hem de guiar per un dels trakcs que portem. La pujada és dreta, molt dreta, tot i que molt clara: només hi ha una opció de pujada. A dalt una torre d'alta tensió i uns metres a l'esquerra, un pal de baixa.
Decidim baixar per l'altra banda de la muntanya cap a la carretera BV-1468 que va cap a Molins de Rei. La carretera la veiem a sota dels nostres peus i fa pensar que la baixada serà dura, ho és però menys del que pensàvem. El tram final del corriol tira cap a la nostra esquerra fins arribar a la carretera. Pots saltar els 2 metres que hi ha de desnivell o despenjar-te per uns graons de pedra que hi ha a la paret. Com al coll de les Torres (per on hauríem d'haver sortit si haguéssim anat al Castell d'Olorda).
Ara tenim dues opcions per arribar al coll de Can Cuiàs, o anar per la carretera o enfilar-nos de nou. El camí (molt poc clar) surt a uns quants metres d'on hem arribat a la carretera en sentit cap a Barcelona. L'agafem, seguint ara un altre track. Aquest tram està molt menys fresat que el que pujava i el que baixava del turó de Merlès. Aleshores ens adonem que no calia haver arribat fins a la carretera, que segur que hi havia algun enllaç entre els dos camins, o que d'adalt de tot sortia algun que enllaçava amb aquest en el que estàvem ara.
Arribem al camí que havíem deixat abans per pujar al Turó de Merlés i seguim cap a la dreta cap al coll de Can Cuiàs on, de nou, estem a tocar de la carretera.
Ara tornem a tenir indicadors i senyalització del Parc Natural de Collserola. Seguim les indicacions que ens portaran a dues fonts: Llevallol i Espiganosa. Passem per la primera i davant tenim Can Llevallol. Per la segona no, pq en la seguent cruïlla, girem a l'esquera en comptes de cap a la dreta (aquest camí és més dret però més curt). I ja queda por per sortir a la bassa refugi per la que hem passat a l'inici. Només hem de desfer el camí del pantà i fins al cotxe.
|