Si ahir érem al Gruppo Catenaccio, avui anem al Grup Sella. Així agrupen les Dolomites els diferents massissos separats per Passos. Quan arribes al Pass Pordoi (després de 25 paelles -curves de 180 graus) ja el panorama és espectacular del vessant sudest del Grup Sella. Un funivia et puja fins a Sass Pordoi i t'estalvia uns 700 metres de desnivell de pujada. Però també hi ha camí per a pujar caminant, en aquest cas fins a la Forcella Pordoi. Forcella ho podriem traduir per enforcadura.
I quan arribes a dalt, ni una gota de verd, un paisatge lunar a la base, i crestes i pics i moles per les alçades. Estem a 2.950 mts. Des d'aquí es veu la Marmolada, el Sassolungo, el grup Catenaccio, i les muntanye cap a Cortina d'Ampezzio. Un regal per a la vista. La màgia del panorama es veu reduïda per la gran quantitat de gent que hi ha. Tot i això, aconseguim fer alguna foto en què no es veu ningú.
Aquesta excursió també està molt ben senyalitzada. Farem una piruleta: un primer tram comú fins a la base del Piz Boé per pujar per la dreta i baixar per l'esquerra. A la baixada passem de llarg del Refugi Boé per anar directament a Sass Pordoi per baixar. Malgrat tractar-se d'una zona aspra, seca, d'aspecte lunar, hi ha 4 refugis: el Maria allà on arriba el funivia, el refugi Forcella Pordoi a la forcella, el refugi de dalt del cim i el refugi Boé a la plana del coll Toron.
Tant la pujada al cim com la baixada tenen trams amb cable de seguretat que ajuden a progressar i, sobre tot, a baixar. A la pujada per la dreta (el camí que agafa la majoria) es van formar cues en els trams més drets per la gran quantitat de gent que hi havia, amb gossos inclosos. I al cim, i al refugi bebent o menjant, no s'hi cabia ni una agulla.
Berta Solanas
|