El parc natural de Somiedo (Astúries) ens va rebre amb pluja i boira, i què.. ja estàvem acostumats… Però la vall de Saliencia va saber respectar el matí de diumenge 3 de setembre i ens va deixar fer l'excursió dels 3 llacs de Saliencia (4 si comptem el que està assecat). És una de les dues excursions més maques o famoses de Somiedo. I no ens va decebre, malgrat que sol, sol, el que se'n diu sol, no en va fer ni un minut. I les fotos han quedat una mica apagadetes.

De pujada a l'aparcament vam veure un grup de persones amb un guía i grans teleobjectius que cercaven l'ós. Una activitat que potser farem en un altre viatge. Després vam saber que si, que en aquells boscos n'hi ha d'óssos i que es veuen relativament sovint amb les cries.

I com que vam fer l'excursió relativament d'hora (comencàvem a caminar a les 9:30) hi havia poca gent. Tant poca que no vam trobar ningú fins a pasada la mitat de la ruta. Però cap a les 12, quan ja fèiem el camí de tornada de la circular, quina diferencia!!!, ja era quasi una romeria. I això que gairebé amenaçava pluja.

El camí passa al costat d'una antiga mina de ferro (Santa Rita, 1805-1978) en desús des de finals dels setanta. De fet, la pista des de l'aparcament (a l'Alt de la Farrapona, que separa Astúries de Lleó) la van fer l'amu 1956 per reactivar la mina. Abans només hi havia un caminet.

Quan s'arriba al primer llac hi ha també un mirador sobre la vall de Saliencia. I es pot veure un gran plegament: d'una banda va deixar una muntanya completament vertical, i de l'altra va donar a altres una bonica forma d'ona.

Berta Solanas